març 22 2017

Poesia Pal·liativa, un teatre terapèutic i divertit per celebrar el 8 de març

Hem entrevistat a Mercè Pau i Carla Carissimi, protagonistes de “Poesia Pal·liativa”, perquè ens expliquen una mica més sobre el seu teatre psicoterapèutic i divertit, del que podreu gaudir al Centre Cívic Besòs, el dimarts 28 de març

Elles són dues actrius d’ampla trajectòria que formen part del Projecte Vaca i de Dona Cançó. I amb aquesta representació fa més d’ un any des de la seva estrena, i continúa amb un gran èxit en els diversos llocs on es representa. Pot ser per com elles mateixes comenten: “És una obra terapèutica que lleva les dureses de l’ànima i aporta alleujament a l’existència” La representació de l’obra forma part de l’acte central del 8 de març, organitzat pel Consell de les Dones de Sant Martí,. [En aquest article podreu trobar. [En aquest article podreu trobar +info sobre el programa de la tarda del 28 de març]

  • Santmartiamveudedona: Quin ha significat per a cadascuna de vosaltres “Poesia Pal·liativa” des que la vau engegar fins ara?
    Carla.-La satisfacció de dur a terme un projecte i del bon acolliment del públic.
    Mercé.-La satisfacció de veure créixer i madurar un projecte molt nostre.
    *S) Poesia pal·liativa s’uneix la poesia, l’humor i la complicitat de dues dones amb les seves diferents històries. Explicar per què creieu que aquesta obra pot ser molt adequada per representar-la al voltant del 8 de març?.
    C.-Perquè és una obra de veu femenina que fa una radiografia de l’univers femení en tota la seva plenitud.
    M…Precisament pel tu has dit: perquè parla de dones, de les seves vides, anhels, fracassos i assoliments. Perquè parla de “nosaltres” des de “nosaltres”.
    *S) L’obra és una idea vostra o del director Carlos Róo?. Explicar el que cadascuna sent que ha aportat al seu desenvolupament…
    C.-La idea és nostra a partir de la poesia que jo havia escrit, Mercè i jo la recitem juntes a manera de presentació a públic. Després vam tenir un encàrrec i van cridar  a Carlos perquè ens dirigís l’espectacle.
    M.-L’obra és una idea de Carla, que és l’autora dels textos. Ella em proposa (en el 2011) fer una presentació dels seus poemes en un DÓNA CANÇÓ en el Cafè dels Delícies. Allí ho vam fer un parell de vegades. Després ens demanen si volem participar en el festival de poesia de Donosti Guardetxea Bandabat 2013 i en aquest moment vam crear l’espectacle tal com ho tenim ara.
    Carla i jo preparem el text i amb Carlos acabem de perfilar els personatges, els vam posar en un espai i els adaptem a unes accions concretes.
    *S) Suposem que les dones s’han de sentir molt identificades amb el que s’explica en la representació?- I els homes?. Explicar-nos perquè la recomaneu per a tots els públics
    C.- Sí, és clar, les dones se senten identificades i els homes que comparteixen amb dones també poden aprofundir en els seus sentiments i emocions, ja que aquests queden exposats en l’espectacle d’una forma molt explícita. Ho hem representat per a un col·lectiu masculí i va tenir molt bon acolliment perquè parlem de l’ésser humà en general. És una poesia de diversitat de gènere.
    M.-Doncs perquè, des de veus femenines, parla de temes humans, comuns a tots.
    *S) Creieu que el teatre podria ser mes accessible a totes les dones dels nostres barris, com una activitat creativa, lúdica i reivindicativa de la seva pròpia situació personal?. Per què?,
    C.-Sí, creiem que sí perquè les eines teatrals ajuden a treballar-nos com a persones i a poder expressar “allò” al que encara no li hem donat nom, cridem-li sentiments, emocions, sensacions, conflictes interns, etc. Ajuda al creixement personal.
    M.-Perquè el teatre és un bon canal per expressar els nostres conflictes, pors, fracassos, il·lusions…i alhora que lúdic és terapèutic.
Share

Alibi3col Themocracy