El passat diumenge, 4 de febrer, l’escriptora Antonina Rodrigo va complir 83 anys. Ho va celebrar amb un esmorzar festiu, tal com acostuma a fer cada any, envoltada d’un nombrós grup d’amigues.
Monserrat Fernández Garrido, advocada, ha publicat sobre ella un article d’opinio i de reconèixement de Rodrigo, a La Independent, que inicia així: “L’ insigne escriptora i historiadora Antonina Rodrigo segueix tan bella com sempre: elegant, distingida, lluint una pell preciosa i una abundant cabellera. I gaudeix d’una vitalitat i energia més pròpies dels trenta que dels vuitanta”. Ella viu – et Labora– a Barcelona des dels anys 70, i mereixeria un homenatge especial.
Vam gaudir de l’àpat, però encara més de la conversa i la complicitat entre dones. Van ser unes hores de sororitat compartida, de rialles i secrets, de comentar els projectes d’investigació en els què es troba immersa l’homenatjada i d’altres feines literàries que té entre mans. Aviat publicarà un nou llibre, que tractarà sobre les dones represaliades a la Granada franquista. Hi apareixen la meva àvia (Leonor Martín Pajares) i la meva mare (María Garrido Martín), cruelment castigades pel sol delicte de ser respectivament l’esposa i la filla d’un guerriller, el maquis Juan Garrido Donaire, àlies Ollafría, que va passar nou anys amagat a les muntanyes granadines després d’haver patit tortures i anys de presó per defensar la legalitat republicana. [Seguir llegint a La Independent]
