Interessant article de  Luis Avellaneda, publicat a Acelobert titulat :”Homes igualitaris: la paritat necessària”

Ara fa uns mesos, vaig fer una mena d’entrevista a una estudiant de Comunicació Audiovisual. L’entrevista tractava de la paritat entre homes i dones en les tasques domèstiques. Recordo comentar-li que, precisament pel que fa a les tasques de la llar, hem de treballar moltíssim en l’educació dels nostres fills, però començant per nosaltres mateixos –els homes-, fent feines de casa com ara netejar, fer la compra, recollir, cuinar, etc., que els petits han de veure com una cosa habitual, que han de normalitzar tant en els actes com en el vocabulari que fem servir. Hem d’intentar desterrar el terme “ajudar” per referir-nos a les tasques domèstiques. No hem d’ajudar les dones; hem d’encarregar-nos de fer-les i punt, perquè també és casa nostra i hi fem el mateix que les nostres parelles: des d’estirar-nos al sofà i no fer res, a cuinar per als convidats o per a nosaltres mateixos i les nostres parelles. Les dones tenen el mateix dret que nosaltres a estar cansades i no voler fer res.

Tanmateix, és complicat aquest tema de la paritat perquè no ho tenim interioritzat o, millor dit, ho tenim mal interioritzat. Com deia abans, crec que cal començar a ensenyar els nens des de ben petits a anar fent les coses de casa i que ho vegin normal. Qui escriu això es va criar només amb la seva mare i, tot i que només érem dos a casa, la majoria de tasques les feia ella, malgrat que jo ja tingués una edat per fer-ne segons quines; ella mai m’ho exigia -com a molt, fer la compra- i a mi tampoc em sortia fer-ho voluntàriament. Com a conseqüència, avui dia, malgrat que vulgui ser el més paritari possible en la meva relació, la majoria de les feines de neteja domèstiques les fa ella, tot i que sé que no hauria de ser així. Els homes hem de començar a fer tasques de la llar com a inici d’una paritat real.

També penso que la feina de la llar hauria de ser remunerada per part de l’Estat, ja que això faria que tingués una major visibilitat i que, com sovint passa, les persones, majoritàriament -per no dir totes- dones, que s’hi dediquen no fossin menystingudes. No sé si com a associació d’homes a favor de la igualtat aconseguirem canviar-ho, però com a mínim hi estem posant el nostre granet de sorra.

Luis Avellaneda Álvarez
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com

(Foto i article publicat a Celobert_setembre)