L’acte de presentació del documental “Dones de Can Saladrigas” al mateix lloc on va ser rodat ha estat entranyable i proper. Al casal de Can Saladrigas estaven les dones que dia a dia comparteixen les tardes amb les dones protagonistes del mateix, alguns amics i venïs de tota la vida i algunes persones interessades a veure aquest petit retall de la vida de les treballadores del tèxtil d’un dels més importants complexos industrials del Poble Nou durant la primera meitat del segle XX.
Després de la projecció del documental es va iniciar una taula de debat amb la historiadora Isabel Segura, la directora del documental Julia López, i una de les dones que amb els seus 93 anys mostra una lucidesa impressionant desgranant els seus records: Teresa Gispert. A primera fila estava asseguda i emocionada, Juana José Puigdendolas, amb 89 anys, i que tan bé ens va explicar al documental l’època del racionament i de la vaga de tramvies del 51.
Isabel Segura va explicar que ella va visitar per primera vegada Can Saladrigas després del primer congrés de les dones de Barcelona, al 1998, i en aquell moment encara no estava clar que passaria amb les fàbriques antigues. Per això ara es congratulava del “canvi” i de què el lloc s’hagi convertit en un casal on es poden trobar algunes de les antigues treballadores. El tèxtil va tenir una importància cabdal en la revolució industrial de Catalunya, i el Poble Nou va ser un dels llocs escollits per aquesta industria. Però, Segura va sutbratllar que “encara que s’ha investigat i escrit molt sobre la nostra revolució industrial, gairebé no s’ha tingut en compte el paper de les dones en el desenvolupament d’aquesta indústria. Com es veu al documental les dones eren el 80 % de les persones que hi treballaven, i elles soles van mantenir els tallers i la producció durant la guerra”. Segura també va incidir sobre la importància de la vida quotidiana, ja que les dones treballadores s’encarregaven totalment de la família, i es veien obligades a organitzar-se per estar en els dos llocs.
D’això se’n recordava molt bé Teresa Gispert, que va comencar a treballar als 14 anys, i de petita la se-
va àvia era la que tenia cura d’ella. “La veritat és que jo vaig entrar en aquesta fàbrica amb pocs mesos, perquè en duien perquè la meva mare en pogués alletar”.
Gispert també va explicar que durant el franquisme les dones van intentar aprofitar el que podien del sindicat vertical, que era l’únic que havia, i ella mateixa va ser durant uns anys representant sindical, i a principis dels cinquanta va ser escollida per realitzar un curset a l’Escorial: “Allà ens van volen ensenyar moltes coses, però per a mi el més important és que vaig poder menjar bé per uns dies, perquè encara passàvem molta gana”.
El documental “Dones de Can Saladrigas” que es va veure per BTV, els passats dies 21 i 26 de gener es mostrarà en altres casals i centres cívics. La propera cita serà el 19 d’abril al Centre de Barri del Poble Nou.
Julia López
Fotos: Susana S. Villafañe
