Les veus de les dones del llarg exili del desert.
Ana Gaitero, periodista, col·laboradora d’AmecoPress ha publicat un reportatge sobre com les dones sahrauís són conegudes per ser les mans que sostenen els campaments de refugiats de la Hammada a Algèria
Malgrat to, el que no ha sigut reconegut es el treball de la fotògrafa Ana Valiño (León, 1978) que és la que ha rescatat de l’oblit: el protagonisme de les sahrauís, amb noms i cognoms, a primera línia des del començament de l’exili el novembre del 1975.
‘El viatge de les dones del desert’, obra seleccionada pel prestigiós jurat d’Expositius 21 relata a través de fotos, textos i una instal·lació amb les tradicionals melfes, les grans teles amb què les dones sahrauís envolten el seu cos, la història d’aquestes heroïnes anònimes.
“És un viatge de dones que abracen altres dones”. Ana Valiño va començar el viatge pel desert de l’Hammada quan una nena sahrauí va creuar el llindar de la seva vida gràcies al programa Vacances en pau de León.
La vida i l’obra es van travessar de la manera més natural. Les heroïnes sahrauís anònimes van començar a prendre forma a la mirada de la fotògrafa quan un diaestavaambun amic sahrauí passantles fulles d’un llibre i van veure la foto d’una dona amb el fusell penjat a l’espatlla i una nena de la mà.
– “Jo conec aquesta dona”, li va dir el seu amic.
– “I podries presentar-me-la?”
Aquella dona era Nuina Dajil amb la seva filla Suadu, fugint del Sàhara ocupat pel Marroc després de la mort de Franco.
Ana Valiño va enfocar la història que desenterraria la memòria de les dones del desert. Va pensar que dones com Nuina Dajil n’hi hauria moltes més, les va buscar, les va trobar, les va posar noms i cognoms i va recuperar la seva història. [+info a La Independent]
[+info i fotos sobre L’exposicio a: El viaje de las mujeres del desierto a La Nueva Crónica, de León.
