| Ja ho entonava Jorge Dréxler en un dels seus èxits: “Nada se pierde, todo se transforma”. Aquesta melodia és l’ànima del Banc del Temps, una iniciativa solidària on la moneda de canvi és el temps, el temps que dediqueu als altres i que us retornarà transformada en una necessitat resolta. Aquesta peculiar cadena de favors celebra cinc anys a Sant Martí, on persones com ara el Josep, la Matilde o la Rosa han trobat més que un simple intercanvi.
Tot i que avui és el seu dia lliure, el Josep no aparca el taxi a casa. Sap que la Matilde i la Rosa han quedat per fer un intercanvi i s’ha ofert a acompanyar-les amb cotxe. “Anem tard, són molt puntuals i segur que ja estan a baix esperant”, assenyala en Josep inquiet, mentre arrenca el taxi en direcció a casa de la Matilde.
La Rosa, una jubilada que ha dedicat mitja vida al seu negoci de cosmètica natural i perruqueria, aquest cop es vestirà de professora perquè la Matilde aprengui a cuidar la seva pell a base de productes naturals.
Ja de camí cap a la Farinera —el centre d’operacions del Banc del Temps de Sant Martí—, tots tres fan bromes i conversen com ho farien tres amics que es coneixen des de fa temps i que són, juntament amb la resta d’usuaris més actius del Banc, l’ànima d’aquesta petita família.
Són ells els qui millor descriuen el Banc del Temps, una iniciativa solidària el vèrtex de la qual és el temps, el temps que dediqueu als altres i que després els altres us tornaran.
Sense distinció social
“La moneda de canvi és l’hora”, comenta aquest taxista amb més de trenta anys de professió a l’esquena. Com reconeix el Josep, aquí “no hi ha rics ni pobres” sinó gent que en un moment determinat necessita un favor: canviar unes cortines, penjar un quadre, aprendre català o que l’acompanyin al metge.
D’aquesta manera, el Banc del Temps actua com a sucursal bancària solidària. Per cada favor es rep un taló amb les hores que s’ha dedicat als altres i que se sumarà al compte d’estalvi.
La voluntat d’aquesta iniciativa, que celebra els seus primers cinc anys al districte de Sant Martí i que ja està consolidada en bona part de la ciutat, és que la balança de pagaments quedi a zero, que allò que hem donar i allò que hem rebut es compensi.
I per a aquests tres amics ho fa de sobres. “Vaig arribar amb una depressió molt forta i estar aquí m’ha ajudat molt, tothom em recorda el canvi que he fet en aquest temps”, se sincera la Matilde.
No només a superar les seves dificultats físiques per fer els típics treballs a casa, sinó a guanyar autoestima i a relacionar-se amb els altres.
Més que un simple intercanvi
I és que no es tracta només d’ensenyar a fer cremes o a pintar, canviar una aixeta o donar classes d’idiomes. “Per entendre-ho un ha d’estar dins”, apunta la Rosa, una peça clau d’aquesta trama de favors, que va conèixer el Banc del Temps, per casualitat, una tarda mentre passejava amb una amiga.
“Un dia truques a una persona de la llista perquè t’ajudi a penjar un quadre, però un altre li truques per prendre un cafè, i amb el temps es crea una relació molt especial”, revela la Rosa.
El Banc de Sant Martí celebra, aquest any, el seu cinquè aniversari amb una gran festa per a tots els usuaris. La intenció és que aquesta petita família creixi i que aquesta particular cadena de favors, on ningú és més que ningú i on només compten les teves habilitats i les teves ganes d’ajudar els altres, s’estengui com una onada per tota la ciutat. |
