Entre els actes de conmemoració realitzats cal destacar el sopar col·lectiu al que van assistir alguns dels fundadors de l’associació al 1975. 
Es van ajuntar unes 45 persones entre antics i actuals associats i associades, entre els que van estar Josep Rocher ( president de la primera etapa, Elisenda Guarro, Josep Rovira, Alfons Parés, Joaquin M. Cervera i Pepi Raffel , junt a l’actual presidenta i presidents dels últims anys, i molts associats antics i actuals.
Per a mi, personalment, va ser un retrobament especialment emotiu. Vaig poder tornar a veure desprès de molts anys a l’equip amb el que van fer la primera revista del Clot-Camp de l’Arpa, a l’any 1976: Parés i Cervera. Aquest últim va ser rector de l’església del Clot durant molts anys. A llavors jo era una estudiant de periodisme de 22 anys, i ells també eren molt joves, i van fer una feina amb molta il·lusió, de realitzar continguts (van publicar la primera entrevista a Xirinachs, que feia vaga de fam a al porta de la Model), la van editar i van cercar la publicitat per a finançar-la.
Aquells van ser anys de lluita veïnal -moltes vegades clandestina amb militància en partits com el PSUC- en el els que van reivindicar de tot i amb força. Passejar en aquella època , pel Parc del Clot i veure els restes de l’estació, dels tallers i de les naus que hi havien, semblava tornar a la postguerra i conviure amb les destrosses dels bombardejos.
Però van aconseguir amb anys de lluita que aquesta zona es convertís en la que es ara…Però havien moltes mes coses que reivindicar. I molt aviat, poc mesos després de la fundació de l’AA.VV, van crear la primera comissio de dones, que era molta activa i va participar en les primeres Jornades Catalanes de la Dona, que es van fer a l’UB al 1976, i van reivindicar els centres de planificació familiar que es van anar obrint anys després, ja en la democràcia.
Al sopar, ens van passar uns vídeos digitalitzats per TVClot, de festes populars (Festa Major i Carneltostes) del 1976 i el 1978, on es podia veure la gran participació veïnal i com estaven alguns carrers del barri. Pepi Rafel, directora de la empresa que des del els inicis gestiona TVClot ( i altres televisions de districte) va comentar als presents que segueixen digitalitzant les imatges primerenques del districte, i també les que els fan arribar, como una de les que van mostrar que pertany als castellers del Clot. Ella també ser molt activa a l’AAVV des del 1982, on es va integrar al 1982, i ja col·laborava des de la seva responsabilitat del grup de Dones del Foment Martinenc.
Recuperar el fil històric des de els inicis fins ara recordant fets i lluites va estar en la conversa dels presents. I a tothom li va agradar veure les projeccions d’imatges de les primeres festes populas i participatives d’un barri que com el Clot i del Camp de l’Arpa te una llarga historia, tal com s’explica a la Web de l’ AA.VV:” L’any 1897, juntament amb les viles de Gràcia, les Corts, Sants, Sant Gervasi i Sant Andreu, va ser annexionat a Barcelona i es va convertir en un districte de la ciutat. El territori de Sant Martí de Provençals s’estenia des de les muralles de Barcelona fins al riu Besòs, i des del mar fins a la muntanya del Carmel. El nom del Clot deriva de la paraula “fons” i fa referència a terres de conreu probablement situades en fondals, que expliquen el caràcter rural que fins a principis de segle XIX va tenir aquesta zona. El Clot ja existia a l’època medieval, i aleshores era una partida rural coneguda per Clotum de Melis. Va rebre aquest nom perquè en el seu territori, molt ric en hortes que proveïen de queviures a la ciutat, s’hi van instal·lar ruscos de abelles dels quals s’obtenia mel de gran qualitat. Per aquest motiu ha arribat fins avui el nom de Clot de la Mel”. cal tenir en compte que el Clot és el nucli urbà més antic del territori martinenc. Hi ha moltes notícies que durant els segles XIV i XV van anar instal·lant-se al territori del Clot petits nuclis d’habitatges, de tallers artesanals i botigues (…). El Camp de l’Arpa formava part, juntament amb el Guinardó, del barri de Muntanya de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. La primera notícia sobre la urbanització d’aquesta zona data de 1845, quan se sol·licita permís a l’Ajuntament per construir-hi les primeres casetes al barri de Muntanya.
Julia López Tremols (Editora de santmartiambveudedona.cat)
[Participeu a través de Facebook! Mireu l’exposcio “Entre víes” rodada per TvCLot]
