Al Poblenou moltes dones resisteixen i mantenen vius els seus negocis
El comerç de proximitat al Poblenou, és important i molt valorat per la seva ciutadania. Són moltes les persones que prefereixen comprar directament al seu costat, ja que poden trobar propostes de tota mena. I algunes tenen veu de dona. El fet d’anar a una botiga, que et coneguin per el teu nom, t’aconsellin, et fiïn o t’obsequiïn amb el seu temps fora de l’establiment no té preu, si a això li afegim que durant els dies durs del confinament no han deixat de treballar per donar servei a la seva clientela, més.
Darrera d’alguns locals dels que sóc assídua i que segueixen donant aquella vida de barri tan envejada per altres zones de la ciutat que ha substituït un ric teixit comercial per un dedicat en exclusiva al turisme, hi ha dones amb molta empenta. Mireu el Facebook de l’Eix Comercial del Poblenou, i sobre tot seguir el seu projecte, de Dones i Comerç, i el vídeo que han publicat.
Alguns negocis desapareixen, d’altres no sabem si han accedit a les ajudes de l’Ajuntament per reactivar-los tal i com es publica a la web de sant Martí, o simplement han canviar de propietat com l’Ideal, un local del carrer Marià Aguiló on m’encantava anar a fer el cafè i el pastís al seu pati interior per treballar quan estudiava disseny d’interiors, un local familiar regentat per tres dones que et feien sentir com a casa, m’alegro que torni a tenir vida aviat i espero que sigui amb elles, a banda d’aquesta petita anècdota, altres dones valentes segueixen lluitant amb la il·lusió del primer dia malgrat les dificultats provocades per la pandèmia.
Emprenedores per a donar serveis
Mònika Zarzo, una poblenovina de tota la vida que fa vint-i-cinc anys va establir al carrer Pujades la primera gran firma de perruqueria al barri i més endavant el 21 de juliol de 2003 va inaugurar un segon saló Raffel Pagès Poblenou a la Rambla, lloc emblemàtic de Poblenou on sempre va voler estar o la Begoña González que fa quatre anys passejant pel barri on hi ha viscut molts anys va adonar-se de que no hi havia cap botiga de roba i complements bonics a preus assequibles assimilant que potser la resposta la tenia ella i valia més la pena ballar la incertesa d’emprendre però ser més feliç que dedicant 48 hores setmanals a una feina que no l’omplia com a responsable de Recursos Humans de Apple, d’aquesta reflexió neix Serendipity Barcelona no podia haver triat un nom millor.
Les dues saben com és de difícil gestionar un negoci des de l’inici i accedir a bones condicions de finançament per part dels bancs per començar o negociar el lloguer. El tancament durant el confinament va ser molt dur per a elles així com també qualsevol dels molts petits comerços del barri, la Mònika organitza a 19 noies sota una filosofia impregnada d’una una consciència social, i el seu objectiu principal és mantenir els llocs de treball de les seves col·laboradores. Malgrat d’haver tingut que lidiar amb situacions desagradables com fer un ERTO per sostenir el seu negoci, patir perquè encara alguna d’elles no ha cobrat la prestació, fer front a pagaments fixos i tenir que invertir en un protocol de prevenció i protecció, per cert, únic al barri o comprovar com les ajudes a la emprenedoria són insuficients.
Us parla una professional de la comunicació que es va quedar sense feina arrel de la crisi derivada de la COVID19 i que ha vist com la pandèmia s’acarnissa més amb les dones treballadores, tal i com es va publicar al Blog de Món Comunicació seguint un article de La Vanguardia del passat 7 de juliol. Malgrat tot, estic molt agraïda per viure al barri que em va adoptar fa vint-i-set anys i on em sento molt arrelada i on mantinc una llarga relació de confiança, empatia i amistat amb dones valentes i emprenedores del barri.
La pobresa femenina creix
Amnistia Internacional explica sobre la pobresa de gènere en aquest article publicat el passat 17 d’octubre, Oxfam adverteix que la pobresa a Espanya té rostre de dona tal i com va publicar eldiario.es al juny. Càritas situa la bretxa salarial entre homes i dones al 21% i sense deixar de banda que el post confinament ha seguit agreujant la pobresa laboral que ens ha situat a les dones en un pitjor lloc per afrontar un nou període de crisi i engrandint les ja difícils traves burocràtiques per a les que volem ser autònomes i seguir endavant.
La manca d’instruccions clares per part de les administracions en la reobertura post confinament i la incertesa del futur econòmic del país, confirma un panorama gens encoratjador, però la Mònika, el seu marit Oscar, tot l’equip de Raffel Pagès Poblenou, la Bego de Serendipity Barcelona o jo mateixa que intento emprendre com a freelance, seguirem lluitant cada dia per fer d’aquest barri un lloc encara millor per viure, gaudir i compartir. Perquè elles compleixen les meves expectatives al donar-li color a la meva vida gràcies a que em van proporcionar el to personalitat del meu color de cabell o em van entregar a domicili roba però sobretot per no deixar d’interactuar, escoltar i recolzar en les difícils setmanes de l’estat d’alarma, des d’aquest article només puc donar-los el meu agraïment per ser més molt que comerç de proximitat i seguir lluitant per ser referència, professionalitat i en especial persones.
Mireia Regàs Freelance de Comunicació corporativa i RRPP:
+Info a Qui som a l’Associació Món Comunicacio.
[Foto de portada: Raffel Pagès al Poblenou]
