Contradiccions de la societat del segle XXI
La imatge de la dona del segle XXI considerada com un subjecte de ple dret des del punt de vista jurídic i social, amb una independència econòmica aconseguida a través de la seva integració en el món laboral i capaç de trencar amb els esquemes tradicionals, entra en contradicció amb la realitat d’un sector de la població femenina no tan minoritari però si oblidat i marginat: les dones vídues.
És a través d’aquest “estat civil” on millor es pot apreciar el masclisme que subjau en la societat actual. Al trauma que puguin patir per la mort del seu company van units un conjunt de danys col laterals que fan que el món es derriba als seus peus:
Des del punt de vista jurídic, en establir el Dret Civil Català el règim de separació de béns poden trobar-se amb el problema que si l’habitatge familiar està sol a nom del marit, són meres usufructuàries passant la propietat a mans dels fills. Si no n’hi ha, passaria a mans dels pares del difunt, de manera que la vídua queda a mercè dels uns i dels altres.
Pel que fa a la situació econòmica, la major part d’elles encara en el cas que treballin, veuran reduïts els seus ingressos a menys de la meitat. Quan no tenen una altra experiència laboral que el treball domèstic els resulta molt difícil trobar feina de manera que sobreviuen amb petites pensions de viduïtat. L’angoixa d’haver d’afrontar soles les càrregues econòmiques i l’educació dels fills fan que renunciïn a qualsevol possibilitat der oci i perdin les seves relacions socials.
Els vincles familiars poden convertir-se en una altra font de conflictes ja que per una banda la família política pot tractar d’impedir que refacin la seva vida sentimental, a més de controlar el patrimoni que puguin posseir. D’altra banda la família biològica intentarà exercir el proteccionisme paternalista de quan eren nenes i amb la millor voluntat donar-capacitat de decisió.
És amb la viduïtat on es veu més clarament que la dona segueix existint “en relació a l’altre”, l’absència de l’home la converteix civilment a ciutadana de segona, mentre que en l’àmbit familiar corre el risc de quedar relegada a la cura dels malalts i ancians dels seus parents. El problema s’agreuja en el cas de les vídues grans, convençudes que no són ningú des de la desaparició de la seva parella i sovint soles, poden ser víctimes de multitud d’abusos
Mª Jesús Mandianes
