El feminisme, l’ecologisme i la defensa de l’independència han sigut sempre les seves dedicacions.
Tona Gusi ha publicat aquesta entrevista a LA INDEPENDENT, del 4 de juny 2023, a Maria Olivares que sempre ha viscut al districte de Sant Martí.
Fa mig any Ca La Dona organitzava una festassa a Maria Olivares pels seus 90 anys. Va néixer el 12 de desembre de 1932 a Hospitalet de Llobregat. L’any passat a banda de ser el seu 90è aniversari, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
La seva lluita ve de lluny, des de la infància, per la influència de les paraules del pare i per la indignació davant la repressió de l’escola franquista i de l’església catòlica.
Maria Olivares i Usac ha estat indestriablement activista política, feminista, ecologista, antimilitarista i independentista. Professora mercantil per l’escola d’alts estudis Mercantils de Barcelona, a finals del franquisme formà part de Bandera Roja i del 1979 al 1981 de Nacionalistes d’Esquerra (Consell Nacional, Grup de Dones de Barcelona i Assemblea Nacional de Dones). Posteriorment ingressà al Moviment d’Esquerra Nacionalista-Ecologistes de Catalunya i fou escollida diputada al Parlament de Catalunya en la V Legislatura (1995) per Iniciativa per Catalunya-Verds on treballà pel Procés d’Equiparació Dona-Home. Ha estat també en diverses organitzacions com l’antimilitarista DONA, Verds-Esquerra Ecologista, Marxa Mundial de Dones i Consell de Dones de l’Ajuntament de Barcelona.Vaser una de les impulsares fa més de 50 anys del Centres Cívic de sant Martí i ha col.laborat amb el Centre de Dones de la Verneda.
Però si algun lloc és la seva segona casa es aquí a Ca La Dona on fem l’entrevista recollides en una sala petita, on a vegades s’hi preparen activitats per a la mainada. I les criatures són també avui una part important de la seva vida perquè ja n’és avia de 6. Actualment forma part del col·lectiu “Feministes per La Independència” i explica orgullosa que a les reunions s’hi troba amb una de les filles que puja des de Tàrrega a totes les trobades.
Maria Olivares es presenta així: “Soc una dona que ve d’una família per mi encantadora i molt estimada, cosa que ha marcat molt el desenvolupament de la meva vida. Una família que jo considero molt positiva i que he ajudat a engrandir perquè entre netes i nets ja en tinc sis i soc molt feliç de tenir aquesta descendència al meu voltant i encara que no ens veiem molt, sabem que existim. Jo sé de la seva vida i ells de la meva”.
Molt aviat vaig participar en debats polítics i sobretot a les Jornades 10 Anys de Lluita del Moviment Feminista, el 1985. A partir d’aquell moment ja fou una de les principals tasques que hi hagué a la meva ment. Al Parlament també ho vaig fer. Sempre en les meves discussions i les meves vivències he portat dins el feminisme i l’ecologisme.
Quines discriminacions identifiques al llarg de la teva vida, per gènere, identitat…?
Tingueu en compte que vaig néixer el 32, per tant la meva infància va ser en plena dictadura franquista on les identificacions per gènere eren molt marcades.
A les escoles separaven els nens de les nenes. A la classe rebíem setmanalment la visita alternativament d’una militant falangista i d’un capellà de la parròquia que ens adoctrinaven o intentaven adoctrinar-nos en la seva política i ideologia franquista.
Poc temps després d’escolaritzar-nos, a la meva germana i a mi ens varen expulsar motivant que teníem polls, quan en realitat era perquè no estàvem batejades. Més tard vàrem esbrinar que al barri, de fet al nostre carrer hi vivien confidents de la policia.
L’educació familiar és molt important i jo vaig tenir la sort de gaudir d’un pare molt intel·ligent que va preparar-me perquè tingués en compte les discriminacions que existien entre homes i dones, i també em va fer comprendre que era el racisme.
I ja d’adulta potser quan les he viscut més intensament és quan he estat dins del moviment feminista i ens han arribat totes les problemàtiques que teníem les dones en aquella època i encara avui.
(Em diu que ha tingut molt bones relacions, primer amb el seu marit i millor amic i després amb el company amb qui encara avui caminen plegats).
Hi ha hagut molta crítica ferotge contra les dones i el moviment feminista, cert?
Oh i tant! Inclús a dins del moviment també hi ha discrepàncies perquè també en tenim amb les dones socialistes sobre la prostitució i són les dones socialistes que no hi estan d’acord!
Has tingut reconeixement per la teva feina a fora de casa al llarg de la vida laboral, o la feina a casa? Has rebut retribucions o sous justos?
Vaig aconseguir treure’m el diploma de Professorat Mercantil, i per tant tot i ser molt conscient dels desavantatges de ser dona en l’àmbit laboral, me’n vaig anar en sortint. Això sí, sempre alerta! Per tant de la meva tasca i de les retribucions econòmiques al llarg de la meva vida no me’n puc queixar.
Si que va representar un gran esforç compaginar la vida laboral amb la cura familiar de dues filles i d’un fill, que no vaig desatendre mai.
Més tard i ja amb 62 anys, amb la meva entrada al Parlament com a diputada, sempre vaig ser respectada i considerada, almenys així ho vaig viure…
En general, hi havia i hi ha diferències de salaris. En la teva empresa era per categories?
No recordo haver mai anat a reclamar res per la qüestió econòmica, suposo que se’m devia pagar el que em corresponia i jo ho creia.
Al llarg de la vida laboral d’una dona d’aquesta generació sol haver-hi baixes, reduccions de jornada… Si! …i moltes dones es van quedar a casa...Sí!
Tu et vas trobar en alguna d’aquestes situacions?
No! Jo vaig veure que a casa calia el meu sou i vaig tenir sort. Anava pel carrer mirant anuncis de feina i sin veia una agencia d’advocats hi pujava i els hi deia si necessitaven algú per a l’oficina que jo era professora de mercantil. Vaig tenir sort! Vaig trobar llocs de treball que em van respectar molt. La veritat! No vaig tindre cap problema en aquest aspecte.
Vas cobrar fins la jubilació? Hi ha moltes dones d’aquesta edat que cobren poc de jubilació …
Jo vaig treballar molts anys, en diferents llocs perquè si em sortien coses millors ho deixava i agafava una nova feina. Casada i amb fills jo vaig continuar treballant. No em facis recordar els anys i les dades perquè he perdut memòria…[Continuar llegint l’entrevista a LA INDEPENDENT].
Tona Gusi
