RESUM DE PREMSA. Cal repensar com afecta les dones el confinament i les feines que desenvolupen.
Quant ja portem gairebé tres setmanes de confinament total publiquem aquest article, perquè creiem que a les dones d’una manera o altra ens afecta especialment aquesta pandèmia, són les seguint tenint la cura de les famílies. Moltes dones, les més grans que viuen soles o en residències pateixen d’una forma tràgica. La crisi sanitària està tenint un gran impacte en el personal sanitari, amb el que tant ens solidaritzen, que està compost en la seva majoria de dones. Però també hi ha col·lectius ja de per si molt vulnerables, com el del personal de la neteja i cures, feminitzat, racialitzat i precaritzat, que no surten als mitjans.
Des que començà a Catalunya el confinament per la pandèmia pel coronavirus el 12 de març, periodistes de diferents mitjans catalans, també des de La Independent, hem reclamat al Govern català que donés les dades de persones mortes pel covid-19 desagregades per edats i comarques, però també i més elemental per sexe.
Des de les associacions de dones, des de les xarxes socials, des de casa, les dones estan actives intentant que cap dona se senti sola, o se senti amenaçada. En aquests temps d’una tremenda gravetat on s’està prioritzant combatre la pandèmia del coronavirus, no es pot oblidar un altre perill, concretament per al col·lectiu femení; concretament les que pateixen violència de gènere. [Mireu Solidaritat a les Xarxes, a La Independent]
A l’article de Nora Fernández Fernández, en Ameco Press; explica que el tancament de centres educatius suposa tot un repte per a les famílies, que han d’assumir la cura dels més petits. A això, cal sumar-li l’atenció especial de majors i depenents, així com dels membres de la família, que gairebé amb certesa, assumeixen les dones. Segons l’últim informe elaborat per Oxfam Intermón, les dones realitzen més de tres quartes parts de la feina de cures no remunerat, i constitueixen dues terceres parts de la mà d’obra que s’ocupa de la feina de cures que sí que està remunerada.
(…) Justament per no deixar ningú enrere, cal posar especial atenció per veure com afecten aquestes mesures de l’estat d’alarma als col·lectius més vulnerables i si, d’aquesta manera, han de proposar o no noves mesures que facilitin aquests dies tan llargs de quarantena. D’aquesta manera, cal posar especial atenció a les dones, sent un dels col·lectius més vulnerables, com així ho confirma un informe de la Organització Mundial de la Salut (OMS) emès el 2007 sobre epidèmies i malalties infeccioses que assenyalava que “els rols típics de gènere condicionen el lloc en el qual les dones passen temps [la casa, per exemple, amb persones dependents] “i, per tant,” la freqüència i intensitat de l’exposició a determinats agents infecciosos “[Article publicat a La Independent]
Tania Verge, Directora de la Unitat d’Igualtat de la UPF, ha publicat a “PEMSEM“: Deu apunts sobre l’impacte de gènere del coronavirus. L’estat d’alarma s’envolta d’un discurs militar que virilitza la resposta a la crisi i ens commina a l’ordre des de la disciplina, quan el que més cal és enfortir la solidaritat i la responsabilitat col·lectives.
Si qualsevol fenomen social, polític o econòmic ha de ser analitzat des de la perspectiva de gènere per tal d’identificar-se el seu potencial impacte diferenciat en les dones i els homes a partir dels rols que imposen les construccions socials del gènere i de l’accés diferenciat a recursos i reconeixement, l’actual emergència sanitària encara ho exigeix més. Al llarg d’aquests dies s’han anat publicant alguns articles arreu del món sobre aquesta qüestió i col·lectius feministes també han fet sentir la seva veu a través de comunicats de denúncia i de propostes d’acció. [segueix a Pensem]
La solidaritat també te nom de dona.
A Catalunya, però també a tot els països del món les dones estan responent amb solidaritat. Moltes dones des de la seva casa o les que treballen al tèxtil d’algunes empreses, estan realitzant sense parar mascaretes per a distribuir-les gratuïtament. Com és el cas d’aquesta foto realitzada a Cuba, publicada a SEM CUBA, i reproduïda per La Independent.
Renda Bàsica per a les dones Ja!
Núria Alabao és periodista, responsable de feminismes a CTXT (Contexto y Acción, de Valencia). També és doctora en antropologia social. Aquesta es una de les seves respostes a la pregunta que li va fer Carme Porta per a La Independent.
La proposta de la Renta Garantida per tothom, està ressorgint amb força en aquests moments de pandèmia del COVID19, creus que ha de ser temporal com demanen alguns sectors? O una oportunitat per implementar-la?
Aquests dies hi ha com un clam per una renda garantida que arriba llocs que abans d’aquesta crisi de salut serien impensables. Tothom entén que en aquest context d’aturada productiu cal garantir uns mínims vitals a tothom i que no es pot “culpar ningú”, com sí que va succeir en el 2008 de manera falsa, és clar -als hipotecats, al nostre nivell de vida, etc.-. La qüestió és la renda que estan demanant des de sectors empresarials i fins i tot per part de neoliberals, perquè no decaigui el consum i puguem recuperar el creixement econòmic després de la pandèmia, sembla estar condicionada -per nivell de renda o necessitat- i a més es demana una limitació temporal. La veritat és que si s’arriba a implementar de manera universal, es trencarà el discurs que no és possible, i més persones ho percebran com un dret que no voldran perdre un cop aconseguit. Així que, espero que ho facin perquè evitaria molt més patiment social del qual estem veient, i perquè és un primer pas que ens permetrà veure-ho com a possible i desitjable.[Consultar l’entrevista sencera a La Independent]
S’ha comprovat, segons les estadistiques, que malgrat que les dones moren menys que els homes presenten més ansietat i necessitat de suport psicològic: “Les dones presenten més ansietat social que els homes davant la COVID-19, encara que els nivells siguin lleus ara com ara. Així ho posa de manifest un estudi realitzat per la Càtedra d’Innovació Social de la Universitat de Lleida (UdL) a partir de 550 enquestes anònimes -362 de dones i 188 d’homes- recollides entre el 13 i el 20 de març, la primera setmana de confinament per la pandèmia”. [+info a Diari de Lleida]
Malgrat que s’ha criticat que es poguessin celebrar les manifestacions del 8 de març, Un dia abans del confinament, encara no s’ha pogut comprovar contagis per la concentració a l’aire lliure de tanta gent. I certament en aquests dies es va celebrar molts esdeveniments esportius, culturals i polítics, que com el cas del de VOX, sí que van haver-hi contagis. Cal recordar les pancartes imaginatives de les dones, amb algunes frases com:”Necessitàvem un virus per mantenir-te a un metre del meu cos?” , i altres frases com la que podeu veure a la foto publicada per CCMA , i emesa per TV3,, amb les dades d’aquest dia 9 de març.
Concursos i articles d’opinió amb perspectiva de gènere.
Entitats, com “Llibre Solidari” ha convocat un concurs, i PÚBLICO també publica microrelats, així com Clásicas y Modernas que està publicant microrelats a la seva Web [info]
També es molt interessant l’article de Tere Mollà, sobre les caixeres de supermercat i dones d’altres oficis, en aquesta crisi del Coronavirus [+info]
Consultar article Nuria Alabao a CTXT.
Fotos i textos de Diari de Lleida, CCMA, La Independent, Pemsem i Ameco Press
