Carme Valls (Barcelona, 1945) és doctora especialitzada en endocrinologia i medicina amb perspectiva de gènere, i ha treballat tota la vida per visibilitzar les diferències entre homes i dones en el disseny i l’anàlisi d’estudis sobre malalties i tractaments. Tradicionalment, s’ha posat el cos de l’home al centre dels estudis mèdics, elevant-lo a universal. Això ha invisibilitzat totes les diferències que presenta el cos de la dona –símptomes, respostes als tractaments…– i, per tant, ha empitjorat la seva atenció sanitària en qüestions tan vitals com les malalties cardiovasculars. Valls ho explica amb detall a Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing), on també incideix molt en el fenomen de la sobremedicalització de les dones. Hi parlem sobre el llibre, en què, malgrat totes les dificultats, fa una crida a l’hedonisme i l’apoderament femení.[continuar Llegint a Vilaweb]
***********************************************************
2019 Montse Milà, Medalla d’Honor de Barcelona.
El dia 26 de novembre l’Ajuntament de Barcelona, a proposta del plenari del districte de Sant Martí, atorgava la Medalla d’Honor de la Ciutat a la nostra companya Montse Milà, pel seu compromís social en la
defensa dels drets de les persones i la seva lluita per les llibertats democràtiques, en temps de gran repressió social, laboral i política.
Des d’aquest Espai de la revista que vol donar veu i valorar el paper que les dones tenen i han tingut al llarg de la història en la construcció d’un món millor, volem dedicar el d’aquesta edició a la Montse, amiga entranyable, dona forta i valenta que ha sabut conjugar valor, lleialtat i amabilitat, fermesa i tendresa, sentitde la justícia i amistat, sense crear dependència. Article de Carlota Falgueras i d’Estrella Pineda, publicat al Poblenou[+info al PDF de la revista el Poblenou, desembre 2019, pàgina 12 i 13]
[Consultar l’article sobre la concessió de les les medallesde Bcn.cat]
****************************************************
2018, Adeline Flaum.
Actriu i directora. Viu al Poblenou. Ultimament va formar part del grup actoral del Teatre Villarroel: a “L’habitació del costat”.. Va presentar els Premis de Comic 2017.
Mireu article d’Oriol Puig, publicat a Ara.cat: “Els migrants no arribem als vostres nuclis d’afecte”, publicat a Nuvol.
********************************************
2017/Isabel Bacardit: artista del Poblenou. Entrevista realitzada per Marina Riera
Nascuda l Poblenou, l’artista Isabel Bacardit ha dedicat tota la vida a la pintu- ra. Després de viatjar i exposar arreu delmón, el mes de març passat va inaugu- rar la seva primera exposició individual al Poblenou. Anomenada“Sembradoresd’alegria”, és un homenatge a les mares.Especialment a la seva, la poblenovinaAgustina Bacardit, de qui pren el cog-nom per signar. Podeu consultar l’entrevista a la revista Poblenou, número 96, en la secció: “Gent amb veu pròpia”
Com va entrar al món de l’art?
Al món de l’art hi entro de gran, però pintar, que inicialment per mi notenia res a veure amb el món de l’art, hohe fet tota la vida. Des de ben petita. Heestat d’aquelles persones que passen total’estona possible pintant. Especialmenten aquells temps en què tot era més dur, per mi era una manera de marxar delmón. I això segueix sent així. Vaig co-mençar aquí al Poblenou, a l’escola delsenyor Miquel Simó, que em va ajudarmolt. Em deia que havia de continuar iem va engrescar a anar a la Llotja.
I ara, com es descriuria?
Com a pintora. He fet escultura, sobretot amb cartró pedra i color; he fet gravat, dibuixos, performances i fins itot d’actriu. Em puc dir artista bastantàmpliament, però la pintura és la mevapassió.
I ara què és per vostè la pintura, passió o ofici?Si pintes per guanyar-te la vida,dedica’t a una altra cosa. Personalmentquan pinto el que menys penso és queallò ho he de vendre. Quan pinto me’n vaig del món i no penso en la matèria dels diners. Això em passa quan deixo el pinzell. Evidentment necessito una economia, però des de jove vaig decidirser pintora i, per tant, vaig escollir unavida austera i molt recicladora. El meu consum principal és la pintura, que éscara. Pago el 21% d’IVA com si fos un luxe, quan és material de feina.
En aquesta exposició (Sembradores d’alegria) he venut tres peces. Estic contentíssima, però més que pels diners, pel moment en què una persona et diu quevol el quadre. L’emoció que et dóna que algú vibri amb allò que tu has fet, és unpreu impagable. Va haver-hi un ambient tan humà que vaig engreixar-me molt d’alegria, gairebé no em corda la jaqueta (riu). [Segueix al 01aIsabelBacardit]
******************************************
2015: Isa Moren ha realitzat una entrevista per a News Cat Tv sobre la seva llarga experiència en promocionar la dansa a Sant Marti, i sobre les seves propostes actuals i de futur.
Fer accessible la dansa als més petits (nenes i nenes) com part de la seva formació com a persones, i integrar-la en la vida cultural del barri, han sigut els dos eixos principals de la seva feina. Des dels seus inicis al front de l’escola, Moren ho ha tingut molt clar: “Cal promocionar la dansa com part de la cultura a Sant Martí”
Per a la directora de l’escola que porta el seu nom artístic (ella es diu Isabel Moren) i en la que porta treballant més de 45 anys, la dansa forma part de la cultura, i cal promoure-la molt més en el nostre districte, sobre tot als barris de Sant Marti de Provençals, Verneda, Besós i Clot Camp de l’Arpa, on encara gairebé no ni hi ha teatres, ni suficients sales d’exhibició. A l’entrevista a News Cat Tv. ens parla sobre tot de l’espectacle: “El Tricentenari +1“Julia López Tremols
Moren també va promoure l’Associació Petit Ballet de Barcelona, amb la que ha fa moltes representacions a l’Auditori de Sant Martí. Un Auditori, pel que ella va lluitar perquè es posès en marxa. El Petit Ballet és una companyia no professional formada per alumnes actuals i ex-alumnes de l’escola (algun d’elles i d’ells amb titols reconeguts), que any sarrera any represneten espctacles com per exemple “Arrels Catalunya- Aragó“. (Mirar + info) o “El Tricentenari +1”,.
Podeu veure el video d’aquesta entrevista a News Cat Tv.
_________________________
Mireu : Dones de Sant Martí
Novembre 2013/ MÉS ENLLÀ DE CIUTAT VELLA / SANT MARTÍ: Protagonista: Helena Julià
La Farinera del Clot reivindica la creativitat de les dones: El centre cultural reobre el cicle ‘Muses’ amb exposicions, tallers i música
Publicat all EL PERIÓDICO BARCELONA Dimecres, 20 de novembre del2013
GINA CLOTET
Gina Clotet, en una de les seves actuacions.
Hauria de ser un debat resolt però no queda més remei que abocar-se a iniciatives que facilitin el camí a les dones, en aquest cas a les creadores. Per aconseguir-ho, el centre La Farinera del Clot (Gran Via, 837 iwww.farinera.org) inaugura demà Muses, el segon cicle de dones creadores.
L’objectiu d’aquest programa, que finalitza el 30 de novembre que ve, és «donar veu a aquelles dones a qui encara els costa fer-se un lloc en el món de les arts», assenyala Helena Julià, responsable de programació del centre cultural. En resum, el cicle pretén ser altaveu per expandir iniciatives des d’una perspectiva artística i de gènere i fer visible la figura de la dona en el món de les arts. [Continua al El Periódico]
***************************************************************
Les Dones a les Cooperatives del Poblenou:
Les Dones a les Cooperatives a sant Marti (2015)
**********************************************************************
Entrevista a GEMMA NIERGA realitzada juliol_agost 2010, sobre els seu records al Poble Nou
‘La ventana’, el programa que Gemma Nierga dirigeix i presenta a la Cadena Ser, s’obre totes les tardes, de dilluns a divendres, en vivendes, taxis, despatxos… de tot Espanya. Però les seves, les finestres de la llar de la periodista, s’obren al Poblenou.
«A l’arribar al Poblenou li vaig dir al meu marit: ‘Prepara’t per saludar’»
Naus fabrils reconvertides en moderns lofts per a una nova generació de parelles i gent soltera, xemeneies que sobreviuen a un passat industrial, envoltades d’edificis de lluminosos pisos, i una rambla que ho passeja tot cap al mar. Aquest és el barri on resideix, amb la seva família, un marit cordovès i els seus fills el Pau, de cinc anys, i l’Arnau, de tres, la periodista Gemma Nierga. «Els contrastos defineixen el Poblenou. En la seva arquitectura, pots llegir el seu passat, que conviu amb estudis de disseny, productores, músics i creatius del nostre segle».
[Continua en El Periódico]