Elles eran dones sense sostre o havien tingut que abandonar la seva llar i ara estan ben acollides i acompanyades.
L’equipament Integral Meridiana (EIM) hi és un centre d’acollida, que hi està situat a Sant Martí i porta quinze anys per la inclusió de les persones vulnerables. En aquest centre hi ha un centre de dia i un centre residencial d’atencions bàsiques (CRAB), i allotja a un grup de dones i homes hi viuen en aquest lloc de forma temporal, i assisteix a un altre grup persones no residents, amb servei de dutxes i roba, menjador i atenció mèdica, i participen en diversos tallers i activitats.
L’equipament situat a la Meridiana de Barcelona, es fa fundar a l’any 1995 amb l’objectiu de facilitar a aquellas personas vulnerables, que estaven al carrer, un centre d’atenció integral. Segons ens explica Rosa Ortiz , educadora social ; “un punto de referencia en la ciudad donde acudir en caso de querer contactar con profesionales del ámbito social o para poder dar respuesta a necesidades básicas referentes a higiene, salud, alojamiento y posteriormente alimentación y comedor social”.
Però amb el pas del temps l’equipament que, és de titularitat municipal i gestionat per Accent Social, s’ha transformat i s’ha adaptat la situació actual, incrementant serveis i evolucionant en el seu projecte inicial per a resposta a aquestes noves necessitats. En 2005 es va formalitzar un servei residencial d’atencions bàsiques i atenció integral, en l’espai reservat, fins avui, per al dispositiu d’emergència en període hivernal: l’anomenada “Operació Fred”. Aquest nou servei, anomenat CRAB (Centre residencial d’atencions bàsiques) que té 45 places, de les quals 8 són per a dones.
Dins del Centre de Dia i com una de les activitats que conforma l’àmplia oferta d’iniciatives per a l’ocupació del temps i el treball per a la recuperació d’hàbits socials i personals, se situa el Grup de Dones, amb residents i alguna de fora, que participen en diferents activitats, i els dimecres fan una reunió entre elles.
Origen i activitat del Grup de Dones
Cal tenir en compte que majoria del tipus de persones ateses són homes i per tant els serveis tenen una projecció més orientada la població masculina. Amb la intenció de donar més pes específic a les dones i reorientar els serveis, facilitant un tracte igualitari a totes les persones usuàries sense exclusió de sexe, al juny del 2019 es va plantejar “la creació d’un espai de participació on elles tinguessin lloc, un pes específic i es poguessin projectar plenament – ens explica Paula Álvarez, integradora social del centre-“ I encara que ens costa crear un grup estable, hem aconseguit crear llaços entre elles,fomentar la consciència de grup, augmentar la sonoritat i promoure el seu apoderament des de diferents àmbits”. L’objectiu final és que després d’un temps puguin instal·lar-se fora del centre i sobreviure.
Entre les objectius que s’han marcat, les responsables del centre destaquem alguns: Generar coneixements i sensibilització respecte a les discriminacions per raons de sexe que marquen la participació social, econòmica i laboral de les dones; accions per a afavorir el respecte a la diversitat cultural i la defensa dels drets i ciutadania de les dones. Segons una de les responsables, Glòria Martínez, integradora social, està funcionant bé la reunió de grup dels dimecres, “perquè elles se senten molt motivades i participen, parlen de les seves i també assisteixen a diversos tallers. Una activitat molt interessant és una formació sobre el paper de les dones en societat, que fem amb la seva participació activa, a través de contar històries de dones que han deixat petjada en la història, escriptores, científiques… i fins i tot elles mateixes representen de manera teatral, disfressant-se el que aquestes dones referents ens han aportat”. Altres activitats que es porten a terme són visitar exposicions amb temàtiques femenines, visualizar pel·lícules amb posterior debat i activitats puntuals com la celebració del 25 N (Veure la pancarta que van fe i ara penja a la recepció del centre), així com tertulies literàries.
Cal remarcar que el temps aconsellable de permanència en el centre és d’1 any, encara que algunes porten més. Hi ha hagut residents que s’han reincorporat al seu entorn, i unes poques s’han integrat en pisos compartits. I tenint en compte que aquest any del confinament ha estat molt especial, l’educadora social ens comenta que: “ Estem molt contentes que en aquest centre no s’hagi registrat cap cas de la Covid 19, i això per a nosaltres és molt important, perquè aquí els residents han de seguir unes normes estrictes de funcionament, i per descomptat, les sanitàries. Ara amb la pandèmia, les normes es respecten al màxim. Hi ha control perquè amb el post-confinament les persones entren i surten del centre amb llibertat”.
Una altra de els factors que prefereixen subratllar és el suport emocional i psicològic que reben aquestes dones, que ara se senten molt millor i acompanyades, perquè a més han establert llaços d’amistat entre usuàries i residents.
Totes les que formen el grup, poden aportar històries tristes que volen deixar enrere. Estan en aquest centre perquè han estat derivades per la Xarxa d’atenció a persones vulnerables de la ciutat de Barcelona, per responsables d’assistència social, professionals sanitaris i per assistents socials d’ambulatoris i de centres d’emergència social. Però lògicament la majoria no vol sortir en fotografies ni contar la seva vida. “Fins i tot nosaltres, hem anat coneixent la problemàtica de cadascuna d‘elles molt poc a poc sense forçar-les a parlar de seves històries”_ ens explica Rosa Ortiz.
Així i tot hi ha alguna com A.M, que no li importa explicar que li ha passat i com està ara: Crec que aviat podrè valer-me per mi mateixa i sortir d’aquí -ens explica- , però haig de superar la situació en què em vaig quedar quan la meva filla, que de matinada, em va treure de casa i no vol saber res de la meva vida”. Ella va viure al carrer durant molts mesos -en una coneguda plaça del districte- i recorda amb especial afecte quan li van facilitar una tenda de campanya i ajuda social i va poder estar millor “Mai vaig pensar que seria una persona sense sostre, però aquí no sóc l’única, i el que em passo a mi els pot passar a unes altres. És molt dur viure al carrer, I necessitem que la gent comprengui que no ho fem per gust. La solidaritat i el respecte ens són molt necessaris”.
R. C, que prefereix no explicar el seu cas, però que comenta que va perdre la seva casa quan després de molt de temps d’atur es va gastar els estalvis que tenia, remarca que aquí està molt bé, i molt contenta amb el tracte que rep. “Estic aprenent molt amb els tallers en els quals participo, sobretot el de costura i cuina. També m’agrada saber sobre la història d’importants dones. I aquí he fet bones amigues”. També subscriu aquestes paraules una participant que només acudeix al Centre de dia i que s’està adaptant molt bé al grup, i que afegeix, que empreses i particulars haurien de revisar els seus criteris per a contractar gent, “Ni l’edat ni els problemes que hem pogut tenir haurien de comptar. Mereixem una oportunitat”
Fotos: Centre i Julia L. Tremols
Llegir article sobre Dones sense llar; i consultar Catalunya Press
