La Jornada Economia feminista: “acció institucional i lluites socials” va tenir lloc el dijous 6 d’abril, amb molta participació, i amb una majoria d’assistents que provenien dels diversos Consell de Dones de la ciutat. 
L’Auditori Meier del Macba a Barcelona estava ple a vessar. Malgrat que programa del dia era molt ample, les persones assistents van participar en la majoria de les sessions. Johanna Kantola, investigadora acadèmica de la Universita
t d’Hèlsinki, va impartir la conferència inaugural com especialista en els efectes de la crisi en la vida de les dones i el paper que han tingut les polítiques públiques en la Unió Europea. Aquest ponent presentada per Sonia Ruiz, Cap de Departament de Transversalitat de Gènere, Ajuntament de Barcelona, va tenir molt d’éxit i com totes les taules va generar un debat molt interessant (*). [+info a Dones]
A continuació, a les taules rodones es va abordar diferents camps de l’economia feminista, La primera taula del matí va tractar sobre els pressupostos amb perspectiva de gènere i, tot seguit, a la segona taula es va parlar sobre política fiscal. A la tarda, la taula tractava de mercat de treball amb perspectiva de gènere i, per acabar, es va aprofundir sobre economia de les cures. Cada taula s’havia estructurat de manera que partia d’una mirada acadèmica, i després recollir experiències particulars de lluites socials i actuacions institucionals. A més, en cada taula es van exposar les polítiques i intervencions concretes que l’Ajuntament de Barcelona està duent a terme.
Aquesta jornada va estar organitzada per organitzada per l’Ajuntament de Barcelona a través del Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD). En aquesta Web podreu trobar les documents sobre l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona en aquesta matèria, que està emmarcada en el Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. Cal que la producció d’aquestes polítiques es faci en cooperació amb els moviments socials i, en concret, amb els grups de dones i feministes. Per aixó en el Consell de les dones de Barcelona, i als dels diversos districtes, també es tracta aquest tema.
L’economia feminista ens traça un camí per aconseguir posar la vida al centre de la construcció de ciutats més justes i equitatives. Els governs locals dissenyen i implementen polítiques econòmiques –com les pressupostàries o les fiscals– i tenen, per tant, una situació de privilegi des d’on redistribuir la riquesa, treballar contra les desigualtats i incorporar les necessitats específiques de les dones.
Tot i la manca de competències directes en el mercat de treball, l’actuació amb perspectiva de gènere des dels ajuntaments presenta un ventall de polítiques que poden incidir en la lluita contra la precarietat laboral de les dones. L’economia feminista també ha mostrat que més enllà de les ocupacions remunerades, hi ha un treball de cures, que no ha estat visibilitzat, ni és compartit, ni valorat i que majoritàriament ha estat i continua sent fet per les dones. Per tant, és fonamental que els ajuntaments participin en la necessària democratització i corresponsabilitat de les cures a la nostra societat. [En aquesta web es publicaran les diferents ponències i debats]
