La escola Isa Moren sembra cultura amb dansa i música a Sant Martí de Provençals.
Isa Moren va recollir la Medalla d’Honor en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, el mateix lloc en el qual va ballar per última vegada. Va ser en 1981. Ballar en un espai públic és un regal que ella aprecia. Sap quantes reivindicacions els van costar al seu veïnat aconseguir el Auditori de Sant Martí. Ella també va saber lluitar per tirar endavant amb una escola de dansa en un barri “humil i gens cèntric en el qual, quan ella va arribar, tampoc hi havia molta consciència cultural. Però ella plantejava espectacles fets per alumnes amb el mateix rigor i disciplina que qualsevol professional. Aquest és el seu segell“, assenyala el ballarí Xavi Benaque, ex-alumne de l’escola IsaHabitin. “Sóc fill de Sant Martí de Provençals, el meu pare també“. Amb 14 anys va descobrir a Isa. “La seva delicadesa i passió per la dansa em van captivar“, diu. “I amb ella vaig aprendre que no importa el barri ni els metres quadrats que tinguis, perquè el motor que mou aquesta escola és l’equipament humà. Això és el que marca la diferència“, apunta el ballarí des de Suïssa, on ha estat contractat per l’Òpera de Lausanne per a una producció del teatre de la Zarzuela de Madrid. [Segueix a El Periodico de Catalunya.]
Consultar l’article sobre l’ùltim espectacle d’Isa Moren: El Viatge”, a santmartíambveudedona.cat , i l’article al Blog de Món Comunicació
