Dolors Vives, aviadora republicana, pionera de l’aviació a Catalunya i una de les primeres en volar i aconseguir el títol de pilot, ja te una plaça dedicada a ella al districte de Sant Martí.
Es tracta de la plaça, fins ara sense nom, situada entre els carrers Perú, Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Selva de Mar. La remodelació d’aquest espai ha permés tenir més espai i més zona verda per al barri. La inaguració del nou espai remodelat i de la placa amb el nom de Dolors Vives va tenir lloc el divendresdia 3 d’octubre. la festa d’inauguració va començar a partir de les 16h. A les 17h es va inaugurar oficialment. A la cerimonia van assistir familiars de l’aviadora. Els més menuts van tindre l’oportunitat de gaudir d’uns tallers molt especials inspirats en l’aviació.
Dolors Vives va nàixer en una familia treballadora. Van traslladar-se a Barcelona quan ella tenia 12 anys.
És membre fundadora del club d’aviació Aero Popular (1933) i es va treure el carnet de pilot. Va impressionar-se quan va veure el vol de la primera dona pilot catalana, Pepa Colomer (1913-2004), amb qui faria una gran amistat. Pepa havia tret la seva llicència al 1931, als 18 anys. Es va beneficiar d’una borsa d’estudis de pilot a l’escola Progreso al 1934. Al 1935 és vocal del Club i amb borses d’estudi fa les hores de vol que li manquen per obtenir la llicència. A l’abril de 1931 ja té la llicència de vol sense motor B1.
Amb l’esclat de la guerra és cridada per Alberto Bayo, cap de l’Aeronàutica Naval de Barcelona i fou mobilitzada com alferes per decret (1 d’octubre de 1936) juntament amb Pepa Colomer. Durant 3 mesos recorre amb un hidroavió la costa catalana per vigilar els vaixells enemics. Després, Díaz Sandino, cap de l’esquadrilla amb base al Prat i conseller de Defensa de la Generalitat, la destina al Camp Canudas on coneix Mari Pepa Colomer i treballen plegades 12 hores diàries enregistrant els moviments aeris. Ambdues van ser destinades a Valéncia després de passar allà el govern de la república, i més tard tornaren a Barcelona. Al 1938, a conseqüència dels bombardejos franquistes contra l’aeròdrom del Prat es van traslladar els Serveis d’Aeronàutica a la Generalitat i ella passà a traduir documents de l’italià al català.Quan acabà la guerra no va marxar a l’exili, es va quedar cuidant els pares, ja molt grans. El pare, d’esquerres i jutge municipal, va ser represaliat i Dolors es va encarregar de la supervivència familiar. [Extret d ela seva Biografia publicada al Diccionari Bibliogràfic de Dones. http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=143]
