Malgrat que ha passat desapercebut l’1 d’octubre com una dada important per a les dones, per què fa 84 anys es va aprovar el vot de les dones, des de l‘Observatori volem remarcar aquesta absència.
L’únic article sobre el tema ho ha publicat Mujeres en Red. A Catalunya en coincidir amb la convocatòria de Referèndum sembla lògic que ningú mitjà hagi recordat la dada. Només alguns grups polítiques com Esquerra de Catalunya o grups feministes com “Feministes per la Independencia” hi han reivindicat l’efemèride, sobretot perquè les dones anéssim a votar el diumenge, demanant que en aquest 1 d’octubre les dones vagin a votar: “cal usar aquest democràtic que tant ens va costar aconseguir , el dret a vot, per què la lluita continua, i pot ser que en un nou Estat, es pugui plantejar com arribar a una societat feminista des dels seus inicis”.
(*) Segons Wiquipedia) Amb la Segona República, es concedí el sufragi femení. Iniciada la guerra civil de 1936-39, Frederica Montseny, com a ministra de sanitat del govern de Largo Caballero, defensà el decret sobre l’avortament, que, d’altra banda, fou aprovat per la Generalitat de Catalunya pel desembre de 1936. El curs de la guerra exigí, més i més, una participació real de les dones en les tasques d’indústria de guerra, de serveis públics, etc. Pel juliol de 1937 es creà l’Institut d’Adaptació Professional de la Dona, adscrit a la conselleria de treball, que pel març del 1938 ja havia mobilitzat per al treball 5.000 dones. Els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1937 se celebrà, al Palau de la Música, de Barcelona, el Primer Congrés Nacional de la Dona, convocat per dones de la UGT, la CNT, el Partit Sindicalista, l’ERC, el PSUC, l’ACR, l’Estat Català i el Partit Federal Ibèric; hi assistiren 800 delegades, i es decidí la creació de la Unió de Dones de Catalunya, que organitzà posteriorment, a Barcelona, la Jornada Internacional de la Dona.
