Skip to content
Menu
  • Inici
  • Feminisme
  • Cultura
  • Solidaritat
  • Associacions
  • Salut
  • Qui som?
  • Contacte
  • Inici

La crisis de la cura: la “altra” crisis?

Posted on 16 abril 201416 abril 2014 by Júlia López

La cura és un gran devorador de temps però no li donem  importancia i ignorem el seu valor real.
Article publicat en castelllà a Diario.es. per Dolors Comas d’Argemir (*)

La cura és essencial per al manteniment de la vida i la reproducció social i , per tant , no és gens marginal . No hi ha sistema productiu ni societat que pugui existir sense que es reprodueixi la vida i se sostingui . Les persones emmalalteixen , envelleixen , es lesionen , moren i , abans , han de néixer . Tot això requereix de la satisfacció de les necessitats diàries , com a aliment , roba , aixopluc , assistència en cas de malaltia o dependència , i també requereix el reemplaçament : la procreació . Les activitats de cura s’efectuen majoritàriament en la família , es fan per afecte o per obligació moral , o per les dues coses alhora . Formen part de la “economia de l’afecte ” , i utilitzo aquest terme en un doble sentit : perquè tenen valor econòmic ( el que queda de manifest quan les realitza el mercat o l’Estat ) i també perquè economitzen despesa pública quan és la família qui les fa .

Les dones són les que tenen cura majoritàriament. Als seus propis fills i als d’una altra gent ja familiars malalts o dependents . I elles són les cuidadores principals contractades en empreses privades , en serveis públics i en llars .

Com ja va assenyalar fa anys María Ángeles Durán , la cura és un gran devorador de temps i , no obstant això , no li donem importància i ignorem el seu valor . Els Comptes satèl · lits han permès treure a la llum i assignar valor al temps dedicat a activitats no remunerades que són essencials per al benestar col · lectiu i que no es tenen en compte en les comptabilitats nacionals . Però com assenyala Mariam Martínez – Bascuñan en aquest mateix espai , el temps dedicat a la cura per part de les dones limita les seves oportunitats i fa que siguin desposseïdes d’aquestes. I el gràfic elaborat per Berta Baquer resulta molt il · lustratiu al respecte: la cura es queda a casa i té nom de dona .

El grau d’implicació dels Estats en la provisió de cures i de benestar repercuteix molt especialment en les dones . En el cas d’Espanya les polítiques socials han tingut escàs desenvolupament en comparació amb altres països europeus i les polítiques més relacionades amb les cures s’han assentat en el familisme i en el treball de les dones i no han modificat els patrons de gènere . Això és especialment visible amb el desmantellament de la Llei de Dependència , que suposa una reprivatització de la cura a les llars , una precarització de les cuidadores familiars i una nova càrrega per a les famílies i les dones .

La crisi de les cures es produeix per la transformació de les estructures tradicionals en què es basaven les cures assentades en el paper atribuït a les dones a la llar . Esclata i es fa visible quan convergeixen la presència massiva de dones en el mercat de treball i l’increment de les situacions de dependència vinculades a la vellesa ia la discapacitat . La resposta de les llars a les tensions generades per la pressió de cuidar ha estat l’externalització de les cures , que passen a inscriure en els circuits de la globalització causa de la contractació generalitzada cuidadores estrangeres…. [Continua a Diario.es]

(*) Dolors Comas d’Argemir es veÏna del Sant Martí, viu a la Vila Olímpica. Va ser directora del CAC (entre altres responsabilitats). Investigadora de Gènere. Es professora de la Ramón LLull

Share
Banner Participació

Col·labora

Publicitat

Dones en xarxa

Idiomes

Arxiu

Seccions

Número de visites

contador de visitas para pagina web gratis

Participa Registre

  • Entra
  • Canal de les entrades
  • Canal dels comentaris
  • WordPress.org (en anglès)

Xarxa

  • Comentaris
  • Galeria
  • Memòria històrica
  • PIAD Sant Martí: Servei d’atenció a les dones
  • Protagonistes
  • Vídeos

ARTICLES DESTACATS

  • Betty Akna amb Gospel For City al Poblenou
  • Agressions silenciades: 1 de cada 5 víctimes d’assetjament sexual el pateix a la feina
  • Donasses, campiones i diplodocus
  • Metges del Mon organitza Femifilms a Sitges
  • Avancem cap a una societat més feminitzada. 
  • Capturar la bellesa de la gent gran
  • Les dones amb discapacitat reclamen el seu lloc al món laboral

Enllaços

  • A Mon Comunicacio Blog
  • Ajuntament de Barcelona
  • Associació Món Comunicació
  • Barcelona antimasclista
  • Consell de les Dones de Barcelona
  • Districte de Sant Martí
  • La independent

RSS ca la dona

  • PERSITIR I RESISTIR. De la persistència i la resistència
©2023 | Powered by WordPress & Superb Themes