Obra molt recomenable dirigida per Carlota Subirós.  A la Beckett fins el 8 de desembre.

És un recorregut per diverses lluites socials ipolítiques, amb  una immersió en el nostre passat que ha condicionat el nostre present. Des del maig del 68, com a referent, passant per les lluites sindicals, de vivenda, el 11 M, el feminisme, el món de la política, etc. Amb les dues actrius i els des actors formen part d’una assamblea general, en el que ens interpelen en diferents accions i lluites en les molts i moltes hem participat al llarg de la nostra vida. 

L’activisme polític és el tema escollit pel projecte de recerca i creació escènica de La Ruta 40, companyia resident de la Sala Beckett la temporada 2018/19 i la directora d’escena Carlota Subirós. Proposen un espectacle que vol investigar diverses èpoques històriques buscant moments significatius de discussió col·lectiva en la lluita per transformar el món.

Una lluita constant és una exploració entorn de la vivència del compromís polític en moments convulsos. Prenent com a moment inaugural l’eclosió del maig del 68, la peça salta lliurement al llarg de cinc dècades, retrobant en certes escenes del passat algunes referències valuoses per rellegir el nostre present. Alguns dels fils que prenen força en aquest tramat són la lluita obrera, la lluita feminista, l’empoderament de la gent del carrer o el debat sobre la legitimitat de determinades formes de lluita. Ara bé, lluny de cap afany d’exhaustivitat, el relleu principal és en tot allò recurrent que batega per sota de cadascuna d’aquests lluites, en la interrelació profunda entre totes elles i en la seva transmissió de generació en generació. [Mireu Sala Beckett]