La presentació de “La Otra Perona” el dijous 5 al Centre Cívic de Sant Martí va ser un acte entranyable i especial. Mari Carmen Gómez, coordinadora de La Pizarra de Raimunda, va ser l’organitzadora i la principal protagonista. Tots la recorden com la “nena de la Perona” que va viure de petita en aquest barri “fet pels immmigrants amb les seves propies mans” com van dir repetides vegades alguns dels protagonistes d’aquesta historia “encara oculta” i que gràcies a l’iniciativa de la mateixa Mari Carmen, i de Antonio Herrera, un dels més coneguts veïns del barri, es farà un monogràfic amb els testimonis i records dels que van viure aquesta primera etapa d’un barri. Un barri que va ser un poble i que va ser molt més del que es considerava a finals dels anys 70, un conjunt de les ultimes barraques de Sant Martí, que una vegada van desaparèixer semblava que mai havien existit.
Recuperen la nostra historia, l’historia del que eran el més pobres, i per començar cal recomenar la lectura dels articles publicats a La Pizarra de Raimunda sobre aquest tema.
Sobre tot cal donar felicitacions per regalar-nos aquest acte tan emotiu i reivindicatiu, en el que en tant poca estona es va permetre escoltar i emocionar-nos devant de retalls de tantes vides i tanta lluita explicats des del cor pels seus propis protagonistes… També cal destacar els records de la nostra companya Mari Carmen, plasmats en l’exposició que reprodueix els seus escrits, les fotos i les explicacions. Són el millor aperitiu documental de la veritable historia d’un poble que desprès ens oferirà. Segur.
Julia López
I així ho comença a explicar Mari Carmen Gómez en La Pizarra:” Ahir dia 5 de maig es va celebrar a la sala d’actes del Centre Cívic de Sant Martí la presentació de l’acte per a la reconstrucció històrica de la part de dalt del barri de la Perona. Aquest monogràfic pretén recollir els testimonis de les persones que van viure a la primera, segona i tercera etapa de l’emblemàtic barri. Ahir a Sant Martí se li va donar veu a totes aquestes persones anònimes que han quedat submergides sota el mantell de l’oblit. Una sala plena de gent àvida d’explicar la seva història i vivències, desitjoses de ser escoltades i de demostrar que el seu barri no era només el mirall de la delinqüència i la marginació. Les llàgrimes van córrer per molts dels rostres allí presents i les que no es van deixar veure, va ser, perquè queia dins de l’ànima” Segueix…
