L’ajuntament va convocar reunió virtual per plantejar els usos del nou espai, en que ara hi és la Huerta la Vanguardia, que vol continuar al lloc.
Eva Campos, consellera i portaveu de govern de l’ajuntament de Sant Martí, va presentar per primera vegada el projecte de reforma de l’espai de LLACUNA 31, en la reunió que es va anomenar “Taller col·laboratiu” que va tenir lloc de forma virtual a través de Youtube, el passat dimarts 27 d’octubre. En aquesta reunió van participar unes 30 persones, entre personal i tècnics de l’equip de l’ajuntament, representants d’entitats veïnals, i persones que a títol també participaven a través del xat. (Mireu a baix, podeu consultar l’Acta de la Reunió i mirar el vídeo complet al Youtube) .
Tothom es preguntava pel motiu de la convocatòria i perquè calia iniciar amb urgència la reforma proposada, i va explicitar molt clarament que per iniciar les obres era necessari netejar l’espai, que ara per ara segueix mantenint els integrants de la Huerta de la Vanguardia, i per tan haurien de desallotjar l’espai. Es va criticar molt convocar a correcuita una convocatòria en la qual només es podia parlar dels usos del nou espai, perquè la reforma ja està aprovada. Al final es va convocar una nova reunió el dimarts 10 de novembre, per a decidir col·lectivament sobre aquest tema. I durant aquesta setmana s’esperen propostes concretes.
Sobre la urgència de la reforma de l’espai
Després de la presentació de l’acte per part de la consellera i de l’explicació del projecte que va realitzar Olga Tarrasó, l’arquitecta de l’empresa concessionària que fa la reforma, la majoria dels representants d’entitats van posar en qüestió una reunió convocada sense conèixer el que es vol fer, i sense haver realitzat cap consulta ni procés participatiu anterior. Alguns com Albert València, arquitecte activista del barri, va criticar que només es vulgui ratificar una reforma que no s’ha consultat amb ningú i ja està aprovada des d’abril de l’any passat.
Per a Francisco Blázquez, de la Huerta de la Vanguardia i per altres representants del mateix col·lectiu, després de l’explicació dels plànols, es va preguntar, perquè raó no es podia modificar el disseny i la distribució de l’espai donant més importància a la part verda”. I va preguntar si el que els demanaven “és que tirem a les escombraries ja, tot un projecte, la feina feta, i el que s’ha plantat en una feina contínua de gairebé 5 anys”. Cal tenir en compte que en el disseny de l’espai que només es preveu 14,75% per a parterres verds amb arbres… i la resta de l’espai serà de paviment de formigó.
Jaume Badenas, responsable d’urbanisme de l’AA.VV Poblenou, va incidir en el mateix, i va dir que: “No entenem l’objectiu de participar en un projecte tancat. No saben si es pot canviar alguna cosa del que s’ha decidit. Encara no coneixen bé el contingut d’aquesta reforma, no saben quin tipus d’espai comunitari es preveu, que zona verda i horts hi hauran, ni que parts lúdiques per a petits i grans”.
Eva Campos es va disculpar des del principi, per no haver pogut organitzar un procés participatiu, i va respondre a la pregunta de tothom: ¿Per què aquesta urgència de portar endavant aquesta reforma?. Tan ella, com el director de l’Espai Juan C. Altamirano van deixar molt clar que si en tres mesos no s’inicien les obres, l’ajuntament hauria de pagar una indemnització de molts milions d’euros a les empreses propietàries afectades –de l’hotel i de les oficines del costat- per què segons el contracte aprovat per l’ajuntament el 2008 ja haurien d’estar en marxa la urbanització de la zona. Al gener 2021 volen iniciar l’ús de les seves construccions, i sembla que encara no es poden obrir les sortides d’urgència d’ambulàncies i de bombers…”Hem intentat negociar amb ells, però la situació és la que és, i ells no volen esperar ni sis mesos. Ara per ara amb la crisi social provocada per la COVID no ens podem permetre pagar una multa d’aquest tipus. Necessiten els diners per a ús social”-va afegir Campos. (És molt recomanable llegir l’Acta de la Reunió des del principi al final per a conèixer una mica de la història, i el que es va parlar).
Ella va explicar com s’ha viscut des de l’ajuntament la continuïtat de la Huerta: “L’espai de LLACUNA31 té que ser un espai públic verd i una placeta oberta, no pot ser d’ús privat, ni tancat -va remarcar- i va reconèixer que entén que l’assemblea de la Huerta es mostri desacord amb la proposta, però ja se sabia que no podien continuar al lloc. “És cert que durant l’anterior equip de govern, el 2015 es va pactar que es faria una mena de cessió d’ús provisional de l’espai fins que arribes moment de la urbanització, però tothom sabia que s’havia d’arribar a una solució definitiva” I també va comentar que “malgrat que la reforma ja està aprovada, ara el més important és decidir els usos definitius, i com serà la gestió de l’espai”.
F. Blázquez, va comentar que no es pot acceptar que se’ns vulgui pressionar i amenaçar amb suposades sancions jurídiques i menys de tipus penal”. I com altres dels presents va preguntar quin era el marge real de modificar el disseny del projecte per introduir els cultius i el tipus de vegetació que s’hi ha estat cuidant actualment, i quina possibilitat real de gestió es tindrà”…
Recordar la lluita del Cànem i la Presó
A la segona part de la reunió es va parlar de la recuperació de la memòria històrica a l’espai. Sandra Enrique com a consellera de la Memòria, va fer una interessant exposició del que es proposava en aquest espai, fent un repàs sobre la trajectòria històrica del barri, detallant diferents fets concrets relacionats amb l’entorn. I tothom va estar d’acord i van sorgir noves propostes per a visibilitzar la important memòria històrica del lloc.
Joana Puig, com a presidenta del projecte Llacuna 39, que realitza la cooperativa Llacuna 39, a l’edifici situat al davant de l’espai de LLACUNA 31, va mostrar el seu desig per tal que a l’espai hi hagi el màxim de verd possible, “ja que el verd en general, i els horts en particular, són espais de vida”. I considera interessant “poder fer un relat on es contraposi la memòria històrica dl que hem viscut, més lligada al patiment i a la mort, amb un lloc que, malgrat la problemàtica actual, pugui generar vida tant en l’àmbit natural (fruites i verdures) com en l’àmbit social (espai de trobada veïnal)”.
J. Badenas va considerar molt apropiat que l’espai reculli part de la història del barri: des de la Llacuna (terra agrícola) cap a la transformació industrial, el pes que va tenir el proletariat i, “per desgràcia, la repressió, simbolitzada amb l’establiment d’una presó”. Va demanar que tots aquests aspectes queden reflectits, sigui en un monòlit o en un mural. “També cal que el nou veïnat conegui les transformacions que ha experimentat el barri i proposa treballar per tal que el xamfrà esdevingui un portal d’accés a aquest espai i a la memòria del barri”-va afegir.
Per la seva part, F. Blázquez va plantejar centrar el relat històric en la Fàbrica El Cànem, màxim exponent de l’explotació burgesa del passat, amb gairebé 2000 dones i nenes treballant-hi en una de les pitjors explotacions del barri. I després a l’inici del franquisme quan es va convertir en presó, perquè els Godó, els amos de La Vanguardia, van cedir el local com a lloc de repressió. El veïnat sentia els crits de les persones torturades, i van veure com es portaven la molta gent per a afusellar-la al Camp de la Bota. “Cal recordar tot això!”- va comentar. Ell també va estar d’acord amb Josep O. Odon, com a representant de l’institut 22@ que va demanar “que a més de muntar tallers agrícoles i de cultius, es podria instal·lar panells explicatius fixes per realitzar tallers amb escolars i veïnat”.Podeu consultar el video de la reunió, a Youtube
Consulteu l’ Acta Resum: 2020ActaEspai Llacuna31_la Vanguardia elaborada per l’equip gestor de la Huerta la Vanguardia Podeu preguntar o afegir propostes escrivint a seu email .
També podeu enviar directament propostes a aquests correus electrònics: Eva Campos, a Sandra Enrique, (Memòria), i a aquest per a Queixes.
