El divendres 15 es va posar el nom de Leonor Serrano a l’espai enjardinat al número 9-11 del carrer Andrade, interior d’illa, entre Lope de Vega , Bilbao, i Concili de Trento. Al mateix temps es va inaugurar la nova escola bresol que es va obrir fa dues setmanes. La presentació la va fer el regidor, Francesc Narváez i va claussurar l’acte l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu fent referència a la importància de les dones en la societat i en la necessitat de seguir posant noms de dona en els diferents indrets de a nostra ciutat. Carmen Márquez, presidenta de la secció de dones del Foment va parlar en nom del Consell de Dones i va resaltar que res millor que el nom d’una pedagoga i escriptora per donar nom a una placa en la que la infantesa gaudirà d’una escola bresol. I les paraules de la mateixa Màrquez van remarcar la bona decisió presa.: “va ser molta la feina feta per la aquesta gran pedagoga, a qui avui fem aquest homenatge, així la fem visible a la nostra societat, però hi ha moltes altres dones que també mereixen aquest reconeixement i que també han de ser visibles i que la discriminació existent a l’hora dels espais amb nom de DONA i, que el Consell de Dones reclamem al Districte, es faci realitat amb la paritat que són mereixedores”.
Leonor Serrano Pablo, va ser una reconeguda pedagoga, jurista, advocada i escriptora pedagoga, que va neìxer a Ciutat real, va estudiar a Madrid, i desprès va viure molts anys a Barcelona. Interessada per totes les novetats pedagògiques del moment, va assistir amb altres mestres catalanes, al Curs Internacional Montessori a Roma, becada per l’Ajuntament de Barcelona.
Veure fotos a Picasa
A partir d’aquí, i durant mes de vint anys, des de 1914 fins a la Guerra Civil, anys en que Barcelona i Catalunya van ser capdavanteres en l’experimentació pedagògicaes, ella es va convertir en una de les pedagogues que mes van fer per difondre el Mètode Montessori, tant a les escoles d’estiu de Barcelona com arreu de l’estat. També va lluitar per incorporar a les dones al treball assalariat, i així garantir l’assistència a classe de les germanes grans que així evitaven haver d’estar a casa tenint cura de les criatures.
També va defensar a la premsa durant la primera república, el dret de vot de les dones i la necessitat de una llei de divorci, i va analitzar en diverses publicacions, les causes de l’opressió de les dones.
La seva nombrosa producció editorial se centra en dos grans temes: el Mètode Montessori i el seu pensament respecte a la necessitat de crear serveis (escoles infantils, parvularis, etc.) per facilitar la incorporació de les dones al treball assalariat.
Lligat amb aquest darrer, un altre tema que la preocupava molt era que, amb la creació d’aquests serveis, es pogués garantir l’assistència a classe de les germanes grans que així evitaven haver d’estar a casa tenint cura de les criatures. Va analitzar, en diverses publicacions, les causes de l’opressió de les dones i va escriure una obra, molt coneguda a l’època, Diana o l’educació d’una nena, llibre de lectura per a les nenes.
Durant la guerra, la seva activitat com a inspectora la va portar a atendre activament l’alumnat de les escoles bombardejades o que patien altres problemes.
