La projecció del documental “Les dones a les cooperatives del Poblenou” s’ha fet el dimecres 8 de juliol al Casal del Taulat-Can Saladrigas, a les 18 hores: la sala estaba bastan pelan amb molta gent interessada en aquesta petita part de la memòria històrica de les dones.
Antonia Prades, Carme Piqué i Maite Doñaque son dones que formen part de la historia del cooperativisme al Poble Nou. Elles van ser viure part de la seva vida a les cooperatives, tal com van explicar elles mateixes al documental. El casal Can Saladrigas està al carrer Llull 214, 216.
Els seus records – com a treballadores i com filles de socis- són d’abans i durant la guerra, durant el franquisme i el tancament d’aquestes cooperatives. El seu testimoni és molt valuòs ja que recorden amb detalls tant l’esplendor del cooperativisme, com la seva devallada i destaquen com la unió del consum sense intermediaris, i la vida social, afavoria al món óbrer, i era una veritable forma de vida, en la que varen participar en primera línia.
Mireu el video a Youtube
Despres del documental ha hagut una taula de debat amb els assistents.
Durant l’any 2015 es faran diverses presentacions a les biblioteques, casals d’avis i avies i centres cívics del Districte de Sant Martí.
(*) En aquest presentació també estarà Josep Morell, aixi com experts i expertes en en món de les antigues cooperatives.
Al districte de Sant Martí, sobre tot al Poblenou i al Clot, van ser els llocs de la ciutat de Barcelona on es van establir més cooperatives de treballadores, de consum i de relació social. Algunes havien sigut fundades a finals de segle XIX, altres van néixer durant les etapes republicanes. Després de la guerra civil moltes van tancar o es van transformar en altre tipus d’institucions. I nomès Pau i Justicia al Poble Nou es va mantenir oberta com tal fins als anys 80. La Flor de Maig va tancar definitivament
l’any 1950. El nostres testimonis, tan les que ja hem entrevistat van conèixer la historia de les cooperatives de primera mà. Són veïnes dels barris del Poble Nou, i en gairebé tots els casos, els seus pares erans socis de les cooperatives.
La Flor de Maig va ser la cooperativa més important, i la seva seu principal hi era a Carrer Doctor Trueta amb el passatge Bori. L’any 1977 va tornar a obrir, però com a Ateneu Popular Flor de Maig. Ara ha tornar a la seva activitat social mitjançant un èquip de gestió, però la propietat de l’edifici segueix sent privada, per què als anys 50 , quan va ser liquidada com a cooperativa, a la junta de direcció s’havia instalat un grup de falangistes que amb l’excusa de que es devien diners, van vendre l’edifici a algú conegut representant de l’estraperlisme. I desprès va pasar per diferents mans. I sembla que tot es va fer segons la legalitat d’aquella època. Tot un patrimoni social va pasar a mans privades. Ara sembla que es podrà mantenir amb tot tipus d’activitats gràcies a l’equip ampli que la gestiona.
