L’estudi realitzat per Dones no Estàndars demostra que en tots els àmbits pateixen violències quotidianes
Cal tenir en compte les dades obtingudes: les dones amb discapacitat sofreixen 20,7% de violències enfront el 13,8% de la resta de dones, i només ho denuncia una de cada sis.
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, va presentar a través de videoconfèrencia dos estudis recents, per visibilitzar les violències de tot tipus que pateixen les dones grans i les dones amb discapacitat.
Els estudis els van explicar Carme Riu Pascual, presidenta de Dones no Estàndars (DnoE)i Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa.La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, va presentar a través de videoconfèrencia dos estudis recents, per visibilitzar les violències de tot tipus que pateixen les dones grans i les dones amb discapacitat. Els estudis els van explicar Carme Riu Pascual, presidenta de Dones no Estàndards (DnoE), i Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa.
Carme Riu, presidenta de DnoE, psicòloga, professora jubilada i investigadora, va presentar els resultats de l’Estudi: Diagnòstic de necessitats específiques per a l’abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d’actuació (consultar el PDF: 2021Presentacio_Estudi), que ha desenvolupat la seva associació, juntament amb Asun Pié, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i professora i investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per a Riu, cal considerar “violència” no només les agressions físiques i sexuals, sinó també: “tot tipus d’accions i discriminacions contra les dones amb diversitat funcional. Les discriminacions els impideixen desenvolupar la seva vida en igualtat i amb independència”. Sobre l’estudi, Pié va comentar que “van fer una investigació qualitativa amb grups focals amb representativitat dins la diversitat de discapacitats i professionals de diferents àmbits d’atenció”. Aquesta experta va denunciar “la dificultat per detectar la violència masclista en els propis domicilis i que se’n faci denúncia, ja que hi ha una dependència de la persona mateixa que agredeix. Una dependència marcada per la precarietat”. I hi afegeix : “Cal autogestió d’asistència personal i que elles puguin controlar aquest servei” [+info]
Pel que fa a aquest estudi, la presidenta de l’ICD va destacar que “aborda les mancances d’una societat capacitista i masclista, les deficiències de les pràctiques professionals i com aquesta realitat genera situacions de violència, tant d’actives com de passives. L’objectiu és poder millorar-ne la detecció i elaborar un conjunt de propostes d’acció, interpel·lar la societat en el seu conjunt per eliminar la doble discriminació que viuen”.
Les dones diverses reclamen igualtat en tots els camps
Carme Riu, , que presenta una àmplia trajectòria en defensa de les dones amb discapacitat o diversitat funcional, des de fa molt anys, ara lidera la candidatura conjunta i paritària “Barcelona també és nostra”, per formar part del Consell Rector de l’Institut de Persones amb Discapacitat de Barcelona, perquè defensa que: “és sobretot en l’entorn en què vivim, la ciutat, on s’han d’aplicar mesures de tot tipus per a tota la ciutadania i, des de l’IMPD, que depèn de l’Ajuntament, es poden fer moltes coses, perquè els impostos que paguem entre tots serveixen també per arribar a la igualtat i perquè les persones amb discapacitat de patir tantes i tantes violències quotidianes”. Veure vídeo de la campanya a Youtube.
Moltes d’aquestes violències s’hi troben en l’estudi presentat, que s’ha classificat en 6 grans àmbits: Treball i Formació, Salut, Educació, Justícia, Serveis socialsi habitatge.
No es valoren denuncies de violències masclistes i familiars
Les violències en relació amb l’accés al mercat laboral remunerat i amb la formació per trobar feina són moltes: infraqualificació, bretxa salarial, violències a l’activitat laboral, etc. Pel que respecta a l’accés a la salut, es considera que, entre altres coses, hi ha manca d’atenció, infantilització, menysteniment de l’experiència, espais no adaptats, etc. I es destaca especialment la violència en les àrees de maternitat i sexualitat, amb la normalització de la pràctica d’esterilització sense consentiment. L’educació encara és discriminatòria, amb violències en l’accés al sistema ordinari d’educació, dificultats d’accessibilitat generalitzades i foment d’una socialització secundària basada en prejudicis i estereotips.
En les enquestes realitzades es denuncia la jsuticia i els cossos de seguretat per situacions d’abús i manca de consideració de les denúncies de dones amb discapacitat, sobretot es menysvaloren les violències masclistes i familiars. Es dona una tendència a no creure-les, sobretot les dones que tenen problemes de comunicació. Els serveis socials tampoc resulten accessibles i propers a les dones amb diversitat funcional, i sembla que només serveixen per fiscalitzar ajudes i controlar mitjançant una excessiva burocratització. Hi ha manca de recursos per accedir a una habitatge digne i accessible. Les persones que ho necessiten no disposen d’assistència personal. “En resum, es segueix aplicant una política que demostra que no s’impulsa ni s’afavoreix una vida independent i igualitària”, segons destaca Riu.
Aquest Estudi Diagnòstic, que aporta propostes d’actuació, ha estat realitzat per l’Associació Dones No Estàndard, en col·laboració amb el Grup de Treball de Dones amb Discapacitat del Consell Nacional de les Dones de Catalunya.
[+Consulteu l’article publicat a la Independent, en el que també es parla de l’estudi sobre les violencies a les dones grans, que va realitzar la Fundació Aroa, i el presentar la seva presidenta, Neus Pociello: Mireu aquesta entrevista a Tv2]
[Consultar articles anteriors sobre aquest tema: “La pandemia ha agreujat la situació de les persones amb discapacitat]
Correcció: Albert Cugat: Servei d’assessorament lingüístic CNL Barcelona – Delegació de Sant Martí
