Isabel Segura va presentar la seva última publicació a l’Auditori de Sant Martí.
La presentació del dilluns 18 d’octubre, va ser un emotiu acte en què van participar la seva autora i algunes de les protagonistes del llibre, una edició bibliogràfica que il·lustra la història dels barris de Sant Martí, a través de la lluita de les dones del districte pels drets de la ciutadania. I així ho va explicar Isabel Segura, en la nostra conversa després de la presentació: “Amb aquesta publicació no he volgut fer la història exhaustiva del districte, ni de les lluites de les dones, només m’he apropat a través de testimonis d’algunes dones per a donar visibilitat al paper de dones en l’evolució dels barris, que van lluitar pels drets de totes”.
Cal reconèixer que aquesta nova edició editorial (fa més de 10 anys, Segura ja havia publicat el llibre: Dones de Sant Martí), és diferent: “És el resultat d’un treball llarg i laboriós, amb la participació de col·laboradores en la recerca i de les protagonistes, que vol deixar constància d’una faceta no del tot evidenciada en la memòria col·lectiva”, va comentar.
L’acte de presentació va ser a càrrec de la seva autora, Isabel Segura, historiadora i escriptora, juntament amb les persones representants d’entitats i grups de dones que han participat en la seva elaboració. A l’acte van intervenir les conselleres Lorena Domínguez, que va presentar l’acte i Imma Bajo, que va parlar al final. A l’escenari hi eren, i van explicar la seva experiència, Arantxa Morán, del Centre d’Estudis Sant Martí, Jacoba Castillo, del grup Les Vernedes, Pilar Ripoll, fotògrafa i Montserrat Milà, activista social del Poblenou. L’acte es va tancar amb l’actuació musical de la cantautora Clàudia Cabero, que va interpretar cançons pròpies i també d’inspirades en poesies d’autores diverses.
Lorena Domínguez, consellera de Feminismes i LGTBI del districte, va iniciar l’acte amb aquestes paraules: ” En el llibre que avui es presenta, es vol revisar i posar en valor el deute històric que tenim amb el reconeixement de les dones en la construcció dels barris, la ciutat i la lluita pels nostres drets. Les dones, tradicionalment, han estat relegades a l’esfera privada i així ens ho han fet creure els llibres d’història amb el seu discurs androcèntric, avui volem revertir aquesta realitat no real i ho fem de la mà de la historiadora Isabel Segura, qui s’ha anat reunint amb diferents dones de Sant Martí i ha tingut la col·laboració del arxiu municipal del districte, de l’institut municipal de l’habitatge, l’arxiu fotogràfic, l’arxiu històric de la ciutat i el centre d’estudis de sant Martí (…)
La consellera també ha volgut agrair i felicitar la seva implicació de dones col·laboradores, com són Carmen Aguilera, Araceli Aiguaviva, Rosa Alberca, Montse Clotet, Estrella Pineda, Eulàlia Pons, Josefina Rocamora, i de Pilar Ripoll , que va estar a l’escenari. “Amb elles hem pogut recuperar la veu i la memòria de la lluita d’altres activistes que van participar en la defensa dels nostres drets com a ciutadanes i veïnes de Sant Martí” I al final de la seva intervenció va demanar un aplaudiment per a totes, “extensiu a les nostres mares, àvies i veïnes anònimes, que d’una manera pública o privada, han lluitat pels drets que ara totes gaudim i que, més que mai, volem posar en valor i defensar-los”.
Arantxa Morán, responsable del CESMP (Centre d’estudis de Sant Martí de Provençals), va col·laborar amb Segura en la recerca i localització de les protagonistes i a la presentació va fer referència a la feina des del seu centre. “En la feina que fem, posem atenció especial en rescatar les dones dins la història. Sempre ens trobem que als documents es parla de la filla del sr… la dona de… o la vídua de… i les elles com a protagonistes perden la seva identitat. Per això és important tornar la mirada cap a les dones dins les fonts i documentar-les una a una”.
És per aquesta raó, que poden descobrir que alguna de les que expliquen les seves vivències al districte, com és Araceli Aiguaviva, que viu tota la vida al Poblenou, en cap moment comenta que és vídua de Josep María Huertas– periodista, amb el que va col·laborar en la recerca del barri per publicar el seu llibre “Tots els barris de Barcelona”. Ella tampoc parla del món cultural del districte, que com cantant de jazz -en la actualitat- coneix bastant bé.
Es podria afegir que en aquest llibre, que és un document molt valúos de recuperació de la memoria de les dones no s’ha tingut en compte la reivindicació de la cultura. I potser caldria haver comptat amb algunes dones representatives, com és el cas d’Isa Moren, coreògrafa, i directora de l’escola del mateix nom al carrer Agricultura, que al principi va estar a la seu del Centre Cívic Sant Martí, i va liderar la lluita per aconseguir el centre, el mateix que anys després va fer amb l’Auditori de sant Martí.
Morán valora molt la referència que al llibre de Pilar Ripoll, una fotògrafa del districte molt desconeguda, que va fer fotos des de fa 50 anys, i que va agrair molt poder explicar la seva experiència rere la càmera. “I segur que hi a més” -comenta , “però com en aquella època les càmeres acostumaven a ser propietat del cap de família, moltes vegades no es mencionava que la foto l’havia fet una dona, com en el cas de Ripoll, que va fer moltes fotos, sobretot del Besós i que ha dipositat al CESMP”.
Per la seva part, Jacoba Castillo, una dona lluitadora des de sempre i una de les promotores d’un grup molt actiu del districte: “Les Vernedes”, i que com emigrant a la Verneda, des de fa 50 anys, coneix a fons les lluites del seu barri dels anys 60 i 70. “Les dones van tenir un paper protagonista molt important en les principals reivindicacions d’aquella època (habitatges, guarderies, escoles, +espais públics i places, etc.). Eren les organitzadores de les manifestacions i no paraven fins que aconseguíem el que demanàvem, com va ser que el metro arribés al barri, o la petició de què l’edifici falangista de Sant Martí es converteixi en un Centre Cívic”. Més o menys com passa actualment. “Però ara– en paraules de Jacoba – “cal recordar d’on venim i la nostra història, perquè moltes veïnes, i també veïns és clar, hem lluitat molt perquè puguem gaudir ara de moltes coses”.
Cal destacar la dedicació de sempre d’Isabel Segura, per divulgar una perspectiva femenina de la història urbana de la ciutat de Barcelona: El primer llibre va ser “Guia de les dones de Barcelona” A partir d’aquí, Segura no va deixar de seguir fent-se preguntes i investigar sobre el terreny. Primer va publicar “Dones de L’Hospitalet” i després Dones de Sant Andreu i dones de Nou Barris, ja dintre del seu projecte de col·laboració amb dones lluitadores per a recuperar la història oral de les dones.
Cal tenir en compte que el llibre es pot consultar a través ISSUU en aquest enllaç; I com altres llibres anteriors de la mateixa autora els podem adquirir o demanar a la llibreria de L’ajuntament de Barcelona a plaça Sant Jaume. https://issuu.com/districtedesantmarti/docs/dones_constructores_sant_mart_-_issuu
Mirar sobre els llibres publicats : https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/es/publicacions/
Podeu trobar sobre Constructores de ciudad Nou Barris; https://www.barcelona.cat/es/libro/constructores-de-ciutat-nou-barris I sobre Constructores de ciutat San Andreu https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/es/publicacions/constructores-de-ciutat-sant-andreu
