Són necessàries i volem mantenir las seva activitat al 2021, amb totes les mesures de seguretat.
En aquest any de pandèmia, les escoles han perdut d’un 50 a un 70 % del seu alumnat, i la majoria encara no han rebut ajudes, i s’han quedat amb uns guanys anuals que no arriben al 40 % del que facturaven a l’any…
Malgrat tot, gràcies a la seva lluita i la unió que han van mostrar amb la seva acció del 9 de novembre a la plaça de Sant Jaume, han començat a recuperar la confiança. I esperem que al gener del 2021 tornin a omplir-se d’alumnat les aules, perquè malgrat que van poder reobrir al 23 de novembre, amb l’arribada de Nadal, ja han donat per perdut un any complert.
El germen d’unió d’escoles de tota Catalunya va començar al mes de març a través d’una llista de WhatsApp, i al poc temps ja eren 200 escoles. Comentaven la seva situació durant el confinament i com fer classes online. Tractaven d’esbrinar com obrir amb les mesures de seguretat adients…Al final amb la desescalada van organitzar una coordinadora i va néixer el Col·lectiu d’Escoles de dansa. Entre les directores impulsores de la moguda, hi eren representants d’escoles de Sant Martí, com Olga Ponce, de RETAHILA, o de Badalona com Lorena Carabante, directora de l’Atelier d’artistes, que explicava als mitjans durant la concentració que, “la mesura de nou tancament del 29 d’octubre era ‘insostenible’ i portava a la ruïna a moltes escoles”. A la Plaça Sant Jaume es va defensar la dansa com a cultura i salut es va reclamar reobrir Ja!. Van aconseguir la participació de representants d’unes 500 escoles i gairebé totes van firmat el Manifest”.
Al Manifest denuncien que el tractament de les escoles de dansa privades “suposa un atac contra el dret a l’educació i té una repercussió directa sobre la salut i el benestar de les persones que hi participen” i poden demostrar que la seva formació és “segura”, ja que el risc de contagi ha sigut “menor de l’1%”.
Dansa es igual a educació i cultura
El col·lectiu també reclama el reconeixement de la seva tasca com activitat docent perquè hi ha un desconeixement molt gran sobre la formació que es dona a les escoles de dansa: “Els alumnes que accedeixen a estudis professionals, prèviament s’han format en escoles privades” –aclareix Carabante. La realització d’aquesta protesta pacífica i creativa en la que es va exigir que el govern de la Generalitat, posés en marxa un pla d’ajudes directes al sector, la van impulsar dones directores representants de cinc escoles de ball de Catalunya: SS Danza y Eventos, Escola de ballet Olga Roig, L’Atelier des Artistes, Vocacions i Estudi de Dansa Retahíla, que van portar sense respir la feina d’organització.
“Dansa és igual a educació” segueix sent el lema de les escoles que defensen la dansa com a necessària i com una part de la cultura. Volen que es reconegui la funció dels centres privades, que van haver de tancar les portes durant l’ estat d’alarma i durant la desescalada els van deixar en la estancada, considerant una altra vegada la seva activitat com a perillosa…i van tornar a sentir criminalitzats.
Respecte al futur del sector, que hi han aconseguit fins ara? : En paraules de Carabante: “Continuar units i exigir que els mesures promeses no queden només als papers. De moment hem aconseguit acabar amb la incertesa, obrir les escoles i tornar a omplir les aules”. Com a conseqüència de la pandèmia, ha nascut una unió eficaç entre les escoles, que són la llavor dels futurs ballarins i creadors. “Ens hem fet escoltar, i la problemàtica del sector ha guanyat en visibilitat. Tot i això, haurem de continuar units per fer front en les possibles dificultats que seguiran al 2021”.
La importància de la dansa a Sant Martí
Unes 30 escoles de diversos estils mantenen la seva activitat al districte i volen al 2021 desenvolupar la seva activitat amb “normalitat”, després d’un any ruïnós que no podran recuperar. La majoria formen part del moviment general que les inclou a totes. Precisament gràcies a la solidaritat manifestada i a la seva unió han aconseguit el primer èxit. Cal destacar que per les escoles no reglades, autoritzades o no…han passat els actuals professionals de la dansa abans de fer el seus exàmens oficials i integrar-se als dos únics centres reconeguts per donar titulació oficial: l’Institut del Teatre, i l’Oriol Martorell.
“Nosaltres considerem que totes les escoles privades tenen dret a subsistir perquè cadascuna té el seu alumnat i compleix una funció social dintre del camp de la cultura” -ens explica es Olga Ponce, directora junt a Moisés Ramos, la seva parella de ball i de vida, de l’escola RETAHILA. Ella va ser una de les impulsores de la lluita i es va dedicar en cos i ànima a treballar en equip i a corre-cuita per dur a terme la seva primera acció col·lectiva. “El tancament va ser mesura “injusta”, que empeny a la ruïna les escoles, sobretot les petites que no podem afrontar les depeses de lloguer, amb un nombre d’alumnes tan limitat”
La seva escola, que ha fet 17 anys, hi es a un petit local a la Verneda alta, a prop del tren d’alta velocitat. Especialitzada en ‘Dansa Espanyola’ amb professorat titulat, te una gran projecció social i professional. Olga està orgullosa, de que a pesar de la crisi han pogut mantenir l’alumnat més proper. “Al nostre barri ens segueix donant suport gran part del veïnat- explica – que malgrat la crisi i la disminució del seu poder adquisitiu continuen amb nosaltres. Els que de moment no han seguit portant al seus fills, són famílies que viuen més lluny, per por, o perquè consideren la dansa com accessòria l’han retallat en les seves despeses. La veritat es que és que cal mes formació cultural per comprendre que tant l’aprenentatge artístic, com gaudir del ball, o d’un espectacle es salut i benestar”.
Per sort, la seva companyia, Retahila ballet, va reiniciar les actuacions del seu espectacle: “Diversitat flamenca” que representa els diumenges al matí al Teatre del Raval, i que volen seguir fent durant les festes nadalenques. No saben que passarà al gener, però creuen que. “hi serà difícil recuperar part de l’alumnat més petit, que són la nostra base. Alguns hauran perdut la seva predisposició i la rutina, Ens quedaran els que ja tenen dintre la dansa, i volen seguir endavant”. Ara per ara, estan apostant pel seu projecte pedagògic: AMETSAK, una companyia jove d’alumnes que s’estan formant amb visió professional. També els agradaria recuperar els 3 o 4 espectacles que haurien d’haver fer aquest any que han deixat al darrere. [Mireu Video de BeTevé].
“Ningú estava preparat per enfrontar-se a aquesta pandèmia. Nosaltres havíem participat a Osca en un concurs estatal de dansa, i havia sigut màgic, van compartir exhibicions amb altres escoles i companyies del país, i quan van tornar -ens explica Moisés- van tenir que tancar l’escola durant tot el confinament. Això va ser molt dur, ‘un shock“ per a tothom, del que encara no ens hem refet”. El mateix pensa, Isabel Moreno, directora de l’escola a Sant Martí de Provençals, amb el seu nom artístic Isa Moren ,que confessa que aquest any ha patit molt. La seva escola manté un ERTE per a 4 persones, professorat, secretaria i a ella mateixa. Estaven preparant un espectacle impressionant sobre “Catalunya amb amb Llatinoamèrica”, que mostra la història dels inques a Perú, i la relació amb el nostre país. Aquest espectacle que s’hauria d’haver estrenat, durant la festa Major de Sant Martí al novembre, i com altres espectacles també va tenir que ser anul·lat, però s’estrenarà al 2021. [ Mireu el seu Facebook amb fotos i vídeos de l’escola]
Veterania en la lluita per la cultura
Per la seva petita escola, al carrer Agricultura, que aviat farà 50 anys han passat algunes destacades figures de la dansa, que dirigeixen escoles, estrenen i participen a espectacles, amb el nivell més alt, com és el cas de Lorena Carabante, que considera a Isa, com la seva mestra. El seu grup de dansa, per fi va poder estrenar amb gran èxit el seu espectacle ‘Querencias, al teatre Zorrilla, de Badalona, el dissabte 5 de desembre.
Isa Moren, amb la tasca realitzada, ha aconseguit un bon guanyat prestigi i ha rebut molt premis i distincions a sant Martí i a la ciutat. Ella és coreògrafa, directora i professora de la escola que porta el seu nom artístic. Amb la seva edat manté intacta la passió per l’ofici, i aporta una vitalitat, una energia i una forma física envejables. Diu que “un dels secrets és estar sempre engrescada en projectes”. Desenvolupa la seva creativitat muntant amb molt d’esforç espectacles únics i assumint nous reptes. I és que no tan sols dirigeix, una escola que forma professionals de futur, sinó que a través de l’associació PETIT BALLET DE BARCELONA (APBB) que va fundar fa 22 anys, estrena 3 o 4 espectacles a l’any que són prodigis de creativitat. I a més per solidaritat col·labora en diversos esdeveniments que es fan al districte i a la ciutat.
Des de sempre ha lluitat en el seu entorn per difondre la dansa com cultura en majúscules. I s’ha preocupat de que la formació pugui arribar a un alumnat sense mitjans econòmics”. La escola està dedicada a la dansa clàssica, contemporània i tradicional, però la seva característica diferencial més important es la implicació de l’alumnat -des dels més petits als mes grans- a través del APBB en gairebé tots els espectacles estrenats, com una forma d’estar integrats a al barri i promoure la pràctica professional. A més d’implicar a fons a les famílies en l’evolució i benestar dels seus filles i fills, ja que mares i pares són els que porten l’associació i ajuden a la logística dels espectacles.
Des dels seus inicis al front de l’escola, Moren ho ha tingut molt clar: “Cal promocionar la dansa com part de la cultura a Sant Martí”. Cal valorar el treball fet, molt eficaç sempre, però ara més que mai: “Els més petits, encara estan traumatitzats, i tenen angoixa i malestar perquè no entenen que el que els agrada tant, que és ballar sigui perillós per a la gent que els envolta i estimen”, es lamenta Moren.
Fins quan el ball social?
Olga Ponce, el mateix que els representants d’altres escoles, està d’acord en que “la unió fa la forca”, “i totes les escoles tenen dret a seguir endavant i mantenir la formació i el benestar que proporcionem al seu alumnat”… Cal no oblidar-se que la dansa és una activitat física dins l’àmbit de cultura i al mes de setembre, va ser declarada com un bé essencial per la Generalitat de Catalunya.
A Sant Marti hi ha escoles de diversos estils i algunes d’elles, com per exemple “Swingmaniacs” o “A lo cubano”, són promotores de l’anomenat ball social. Parlem de centres de formació no reglada que són el punt de trobada per a milers de persones que practiquen swing, country, salsa, bachata o rock’n’roll. Activitats “lúdiques” per desconnectar, fer esport i conèixer gent, que s’han vist “paralitzades” aquest any. La situació econòmica d’aquestes escoles és molt greu. Algunes ja han tingut que tancar. Des del confinament i per poder continuar, moltes d’elles van oferir classes online tenint en compte modalitats que no impliquin ballar en parella. Després a l’estiu van poder obrir un mes només acceptant parelles que visquessin juntes. Ara per ara el seu alumnat ha quedat reduït a menys del 50 % .
“Hi ha gent que ho entén i es va adaptar a l’oferta online, però n’hi ha d’altra que no li va interessar continuar des de casa”, comenten des de Swingmaniacs. “Hi ha un nucli d’alumnes que són incondicionals i que ens donen suport, però poc més. Aquesta prestigiosa escola de swing del Poblenou malgrat que ara ja fan classes presencials orientades a parelles estables i amb persones soles -sempre amb distància i amb la mascareta-tenen difícil continuar pel reduït nombre d’alumnat permès.
Els representats d’aquestes escoles consideren la seva activitat cultural com a necessària, fins tot terapèutica i subscriuen aquestes paraules d’Isa Moren sobre els beneficis de la dansa. “que és molt segura per la disciplina i el rigor amb que ens basem per a la formació del nostre alumnat -ens va explicar Isa Moren -és una activitat que promou uns valors essencials pel desenvolupament humà, com són disciplina, humilitat, respecte, confiança en si mateix i compartir amb un grup unitat d’objectius. A més dels beneficis de benestar emocional que s’arriba a través de l’esforç, del treball i de la pràctica. A nivell psicològic s’ha demostrat que amb la pràctica continuada s’estimula la ‘neurona mirall’, és un treball sensorial que mostra com ens veiem i augmenta la nostra autoestima i la sociabilitat”.
Les noves mesures segueixen sense permetre fer balls socials en parella. Per tant és un cop molt dur per aquestes escoles que ho promocionen i que “permetia” ballar indistintament amb moltes parelles, i es un ball que crida molt l’atenció de “futurs participants”, quan es balla a espais públics.
L’escola de Swingmaniacs Poblenou, que ja porta 5 anys al barri, també va participar en la lluita, convençuts de que ballar es salut i està demostrat l’impacte positiu en la societat. En algunes de les comunicacions de grup, explicaven al seu alumnat i seguidors que: ” que la protesta era molt necessària, “perquè el govern de la Generalitat només ens ha tingut en compte per a tancar-nos”. En la desescalada van ser invisibles. I afegien que “no es va contemplar el nostre sector, i ni tan sols nosaltres sabem a què pertanyem, de fet, no ho sap encara l’administració. Sembla que no estén integrats a Educació -encara que son formació autoritzada-, però tampoc ens integren a cultura”. Després de moltes reunions per part dels organitzadors del col·lectiu, els van comunicar que pertanyem a Comerç???. “En fi, tot és un embolic, en el encara estem” -i acabaven explicant, que, malgrat que al gener volen normalitzar les classes- com escola pateixen una situació greu. “ Entre tancament i tancament, restriccions, tocs de queda i una infinitat de coses més, estem intentant sobreviure com podem, però la veritat és que la situació és desesperançadora. Vosaltres el nostre alumnat sempre ha estat necessari, però ara més que mai. La veritat és que aquest any hem perdut mes gairebé tres parts d’alumnat. I dels que vulguin continuar ballant depèn la nostra continuïtat “ [ Per a +info Facebook Swingmaniacs Poblenou]
I és que les escoles que promouen l’anomenat ball social hi havien augmentat el seus seguidors durant el últims anys, perquè a més d’organitzar balls al carrer, a l’aire lliure, com altres escoles, col·laboren i seguiran col·laborant en tot tipus de actes de solidaritat, festes o en llocs tancats per a mostrar directament al públic en general com el ball a part d’un art i un espectacle, és terapèutic i divertit. I de moment el ball en parella.
Julia L. Tremols.
