És una de les socies fundadores de la cooperativa Diomcoop i defensa que cal donar solucions, de forma sostenible i permanent, a les personas inmigrants en situació de vulnerabilitat.
Sembla que el “cooperativisme” podria ser una via perquè immigrants sense papers, manters i venedors ambulants, per a la seva inclusió laboral i social. A l’article publicat a Crìtic, elaborat per, Cesc Blanco, explica les experiències que s’estan portant a terme en aquest camp.
Marie Faye és sòcia de la cooperativa Diomcoop. Ella va venir a Barcelona, i va a començar a treballar amb els manters. Ara s’ha pogur matricular en al universitat i estudiar Administració d’Empreses. Explica que a hores d’ara la cooperativa va endavant i ja són 16 sòcies i socis. Va neixer per a cobrir les necessitats de persones que treballaven a Barcelona venent coses al carrer. La cooperativista es queixa: “La venda ambulant no és vida. Al nostre grup hi ha persones amb carreres universitàries, amb màsters, amb coneixements tècnics ben alts, etc”. Com precisament una de les coses que busquen és fomentar la solidaritat entre un grup tan divers van triar la figura de la cooperativa. Segons Marie, és el model que més encaixa amb els seus valors: “Compartir, treballar en equip, generar un impacte positiu que ajude la gent i la no cerca del benefici econòmic com en el sistema capitalista”. [Llegir l’article complet a Crìtic]
Diomcoop és una cooperativa que està situada al barri de SAgrada Familia ( carrer Independència 315. Telf: 930 04 27 91 Pel que fa als serveis que ofereix, recentment van traure una línia de roba dissenyada pel col·lectiu, també ofereixen serveis de gastronomia i de muntatge i desmuntatge d’esdeveniments. Ara mateix porten un any i mig treballant i les perspectives són de treballar un altre any i mig fins que la cooperativa siga viable econòmicament. De moment, els ingressos donen per pagar només els salaris de l’equip tècnic i per complementar el finançament de l’Ajuntament de Barcelona. A les crítiques sobre aquesta ajuda, la sòcia de la cooperativa replica d’una manera contundent: “És contradictori que et critiquen per comerciar sense pagar impostos, de manera il·legal, però quan per fi tens l’oportunitat de treballar legalment també segueixen atacant-te. Que les persones que fan aquestes crítiques es decidisquen: ‘Voleu que continuem en el mercat negre o voleu que treballem legalment i contribuint positivament a l’economia?’”.
Es parla molt d’emprenedoria i de cooperativisme, però com s’engega un projecte d’aquestes característiques quan s’és una persona que viu en una situació de vulnerabilitat? Açò és, quan per exemple s’és una dona migrant o es treballa en un àmbit molt i molt precaritzat o s’està en una situació d’irregularitat. En aquest text des de Crìtic han intentat respondre la pregunta prèvia demanant a membres de dues cooperatives (Diomcoop i Mensakas) que ens expliquen la seua història. A més a més, també comparteixen amb nosaltres la seua opinió Juan Ávila, coordinador de l’eix Migracions i Cooperativisme de Coòpolis; Jesús Garcia, coordinador de l’equip tècnic d’Alencop; Alba Monfort, tècnica d’En Prenem Cura; i Patrícia Polo, membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES).
Mireu +info a Facebook.
Consultar l’entrevista a marie Faye publicada en Diario.es.
