La companya de Sant Marti, d’Escena Poblenou, Ada Vilaro, va organitzar el diumenge 26 una acció a la platja de la Barceloneta per denunciar les morts de tants i tants milers de persones refugiades, al Mediterrani.
Van ser un grapat de persones els que van pasar durant les 12 hores de l’ació “Mirar la mar en silenci” on ultima hora de la tarda va haber una perfomance mirant la mar. Així ho comentava Vilaro: “Quan creus que ja no pots la presència i l’amor de l’altre t’empenyen a anar més lluny. Són els altres que et donen la força per seguir, i seguim!!! com més millor! Que la impotència no ens paralitzi el cor, que no ens deixi tancats a casa (…) Cada onada fa possible la mar.Donem.nos la força per creure que podem canviar les coses!!”
I des de el seu facebook va donar les gràcies a tots el participants: “Sobre tot a Maria Stoyanova i a tot l’equip del Experimental Room Festival per propiciar.ho!! Seguirem!”
L’acció va estar està oberta a que qualsevol persona, va ser una performance activista creada per Ada Vilaró i programada dins del “Experimental Room Festival”, Barcelona (2016). Aquesta performance es posiciona davant de les polítiques d’emigració en un acte simbòlic de mirar al mar d’una altra manera, dempeus i en silenci, durant 12 hores. Ja no es pot mirar el mar de la mateixa manera. Els seus blaus massa vegades es veuen transformats, alterats per colors de dol. El mar, aquell que potser ara aquestes mirant, tumbat a la platja, no és el mateix per a tothom. Ja se sap. Potser ara esteu llegint, veient imatges, al mòbil, al diari, de gent que ha de fugir, sense voler, a la recerca de nous horitzons; de gent que ha de creuar deixant-ho tot, agafant l’aigua. Ja ho saps no són només imatges. Aquesta allà, real, davant dels teus ulls.
