Tothom la coneix com la Oti, la que va ser companya del desaparescut líder veïnal Manuel Martínez. No està acostumada a parlar en públic. Ho va fer el dimecres 3 de desembre a la seu de la AA.VV Sant Marti de Provençals.
A la taula acompanyaven a la Oti, Francesc Nárvaez, ex-regidor del districte, Antonio Herrera, conseller de la Mémoria Histórica del districte, i el fill petit de la parella, Manuel Martínez, junior. I com tots coneixien de molt a prop la vida i la lluita de la parella, a la taula es va desenvolupar una conversa molt amena, plena de records i anècdotes.
Otilia Martínez, com vídua del reconegut líder veïnal de Sant Martí, Manuel Martínez, amb que va estar casada 52 anys fins que ell va morir en febrer d’aquest any, te moltes coses que explicar però encara s’emociona quan recorda. Ella era la que estava – i està malalta de càncer- i s’havia de cuidar, però va ser ell qui va morir abans. La Oti estava i està molt orgullosa del seu marit, tant o més de la persona que de l’home públic que tanta gent estimava, i que per fi, als últims anys de la seva vida va ser reconegut oficialment. Va ser fundador i president de l’associació de veïns de Sant Marti de Provençals durant molts anys, i el van donar la Creu de Sant Jordi al 2004. “Però això va ser a l final -recorda- perquè molts poc sabien de nostra vida familiar i de les dificultats que passaven. Manuel portava la lluita a casa. No podia portar una vida familiar, ni podia estar per la nostra filla i el nostre fill. Això si, em recolzava en tot i aprovava el que feia. Van passar èpoques molt dures. Malgrat tot eren molt feliços, i tinc que dir que nosaltres i una altra parella d’amics, són els únic que no ens van separar. Van estar molt units fins al final”.
A la Oti no li agrada parlar de si mateixa ni de les seves lluites politiques i al barri, encara que sempre ha sigut protagonista – res de quedar-se al darrera- i era una de les més actives del grup de dones, que eren les que portaven endavant moltes accions i allí estava ella organitzanti desenvolupant tot tipus de tasques. Per això, Herrera, des del Centre Històric de Sant Martíque idrigeix, i com a Conseller de la “Memoria històrica” ha volgut que ella sigui la primera convidada en aquestes xerrades per a visibilitzar el paper de les dones, al local de l’associació de Veïns sant Martí de Provençals (*).
El seu fill també va 
recordar que la vida en la “Casa de los Martínez” era molt més entretinguda que en la popular sèrie de TVE dels anys 70. “Sempre havia gent a casa, uns perquè s’amagaven uns dies, altres perquè estaven de pas o feien la propaganda amb el meu pare. Em vaig acostumar aviat a parlar amb ell amb altres a prop. Em vaig conscienciar molt aviat. Per a mi era natural. però reconeix que tot el pes de la família el portava la meva mare.
(*) Recomanen la lectura del Llibre: “Sant Martí de Provençals de la Vila al barri”, de Nestor Bogajo i Manuel Martínez, que es ven a la seu de l’AA.VV a C/Andrade 176 a 6 euros
A l’article que s’adjunta en pdf, es pot llegir com explica l’acte l’organitzador Antonio Herrera: 01aOtilia_AntonioHerrera
