El diumenge 18 de marc, va tenir lloc una passejada, dirigida per Maria Favà.
La passejada es va iniciar a les 11 del matí, a Pallars/Rambla del Poblenou, i va complir el seu objetiu d’explicar en clau de dona sobre l’història industrial i veïnal del barri. El recorregut va passar per Can Felipa (Plaça Huertas Claveria), i va seguir per Maria Agulló ( Parròquia de Santa Maria del Taulat), Antiga cooperativa L’Artesana (Cantonada carrer Llull), Can Saladrigues, Mercat del Poblenou, església enderrocada de la plaça Bernat Calbó i carrer Dr. Trueta, fàbrica del Canem i va acabar a la porta de la Flor de Maig (actualment en reformes). A la passejada van participar unes 10 persones, i tant la dinamitzadora, com alguns del participants van valorar les lluites i les aportacions de les dones a l’història i el desenvolupament del Poblenou. El recorregut dirigit per la periodista Maria Favà, i Compta, col·laboradora de l’Arxiu Històric del Poblenou, que la va organitzat junt Apropem-nos.
Al primer punt de parada a Can Felipa, Favà, ens va explicar les vicissituds i reivindicacions que van passar fins a arribar al centre cívic i gimnàs, que coneixem ara. Va incidir sobretot en el paper de l’arxiu històric (creat per tres estudiants d’arquitectura) que te la seva seu en el segon pis de Can Felipa i a la Torre del Besòs. Ens va explicar les lluites veïnals i el paper del periodista, que va ser amic seu: Huertas Claveria (que dóna a la plaça de can Felipa. “La feina d’Huertas Claveria per reivindicar el barri i recuperar els seu patrimoni va ser molt important” va destacar la periodista, que ens va explicar sobre la prisió durant 8 mesos del popular periodista, per un article publicat, però també per la seva gestió de solidaritat en el barri. Va preguntar al parroco de l’església del Taulat que si podria trobar allotjament en un pis del Poblenou a un militant d’Eta perseguit, que després el van acusar de participar en un atemptat…i va explicar qui li havia ajudat.
Reconèixer amb detalls concrets, el paper de les dones en les cooperatives va ser uns dels descobriments, que ens va aportar a la passejada. Malgrat que algunes d’aquestes cooperatives ja hi hagin desaparegut, com va ser el cas de L’Artesana, a la cantonada de Maria Agulló amb Llull, on van fer una parada. Cal destacar que malgrat que les dones no podien ser sòcies (excepció de les vídues que ho demanaven), i per tant no podien formar part de les juntes de direcció de les cooperatives, eren molt actives en les activitats que es feien, o en la feina de les botigues de consum. El paper de les dones també es va comentar a la porta de la Flor de Maig, i del Mercat del Poblenou, on Favà va remarcar que “Tot i que Poblenou era un barri industrial, també hi havia una vida rural molt desenvolupada als voltants, i moltes dones eren les encarregades de portar o de vendre els productes al mercat o a les cooperatives”. I per altra banda, en aquest lloc, al mercat, ens va comentar que “hi han desapareguts nombrosos oficis de dones, com el de dida, bugadera, cosidora a domicili, teixidora i bordadora (alguna va arribar a ser reconeguda artista) i totes eren be considerades”.
A la porta del Canem, que ara és el Centre d’Emergències de la ciutat, aquesta experta periodista que, ha cultivat molts anys l’estudi i difusió de la història del Poblenou, es va explaiar sobre alguns fets d’aquests terrenys , on al principi estaba aquesta fàbrica dels Godó, però també els tallers de La Vanguardia. Ens va explicar algunes anècdotes desconegudes per a la majoria, per exemple, sobre el soroll de les rotatives dels Tallers de La Vanguardia, que estaba en aquesta Cantonada fins fa uns anys. En aquesta parada es va tornar a comentar sobre la situació de les dones a les fàbriques del Poblenou, tant Favà com alguns dels presents van comentar sobre l’explotació i duríssimes condicions de treball de les dones del tèxtil (que eren una amplíssima majoria en el sector), sobretot de les dones, nens i nenes, que treballaven en aquesta fàbrica de jute. Sobre el Canem es va remarcar ar que “les treballadores malgrat el pudor que feiem, eren respectades per la seva feina, i la policia les tenia por, perquè en les seves lluites s’enfrontaven de valent, i eren un exemple per a totes”, així ho explicaven algunes de les dones entrevistades en el documental: “Dones de Cam Saladrigas”, realitzat per l’associació Món Comunicació al 2012-2013.
Van acabar la passejada a la porta de la Flor de Maig, on es va parlar de la història d’èxit d’aquest grup cooperatiu, i de com a principis del franquisme la junta falangista que havia pres la seva direcció, es va vendre de mala manera el seu patrimoni, que després d’uns anys conflictius amb la propietat, amb la posada en marxa de l’Ateneu en el local la primera planta, l’Ajuntament va a comprar l’edifici, que ara s’està reformant. D’altra banda, els assistents es van preguntar sobre que el passarà amb els estudis del Cinema Ideal, situats al davant, un edifici ara en desús, que se suposa que encara es propietat dels Balaña, que va ser un cinema molt popular al barri, després van ser estudis de Cine, i on fa anys es gravava el programa Polònia. Maria Favà es va acomiadar i ens va recordar que cal visitar l’Arxiu Històric del Poblenou, i ens va aconsellar de hi col·laborar com a voluntaris: “Sobretot necessiten persones d’atenció a les visites de la Xemeneia del Besòs”, va dir. [+info]
(*) Maria Fava i Compta, és una periodista, actualment jubilada, experta en informació local,amb una llarga trajèctoria professional. Va treballar molts anys al diari Avui, i encara col·labora en la revista de la FAVB, i a la revista ICARIA. Sempre ha viscut al Poblenou, i forma part de la junta directiva de l’Arxiu Històric del Poblenou. Va ser una de les fundadores de la revista 4 Cantons. Mireu Periodistes en Temps Difícils:
Podeu consultar Documental a Youutbe: les dones a les cooperatives el Poblenou, o l’article publicat a El Periodico:
Sobre ‘Dones de Can Saladrigas‘. Video en Vimeo. I sobre l’estrena a BeTeVe.
