Cooperativisme en femení a Sant Martí, anys 30 a 50. Documental: les dones a els cooperatives de Sant Martí, i Presentacions 2015
Veus de dones cooperativistes a Barcelona, anys 30 a 50 (* Al final podreu trovar les referències d ‘algunes de les protagonistes i el PDF del dossier de premsa de Publicaions)
Breu descripció del Projecte
Recuperar la memòria històrica de les dones amb una acció comunitaria al districte de promoció i atenció especial a les dones grans, incorporant els seus sabers i experiències en cooperativisme del anys 30 als anys 50, en el seu context de vida i pel conèixement de la generaciò actual.
Maite Doñaque
L’Associació Món Comunicació (AMC) vol visibilitzar la història de les dones grans a Sant Martí, trobant i seleccionar un grup de dones grans al barris del districte que van ser escollides com testimonis vius de la història cooperativista del districte. En aquesta primera etapa de l’any 2013 s’ha realitzat un treball previ d’investigació i documentació, per conèixer la historia de les cooperatives del Districte de Sant Martí i el paper de les dones en elles. De moment hen localitzat quatre dones, sòcies o ex-treballadores de les cooperatives Pau i Justicia, La Artesana i La Flor de Maig, i hem fet les gravacions e video i audio de dues d’aquestes dones, la señora Maite Doñate y la señora Isabel Ponsá
Introducció
Al districte de Sant Martí, sobre tot al Poble Nou i al Clot, van ser els llocs de la ciutat de Barcelona on es van establir més cooperatives de treballadores, de consum i de relació social. Algunes havien sigut fundades a finals de segle XIX, altres van néixer durant les etapes republicanes. Després de la guerra civil moltes van tancar o es van transformar en altre tipus d’institucions. I nomès Pau i Justicia al Poble Nou es va mantenir oberta com tal fins als anys 80. La Flor de Maig va tancar definitivament l’any 1950. El nostres testimonis, tan les que ja hem entrevistat (Maite Doñate, com Isabel Ponsá). Com les que entrevistarem més endevant: Carme Piquè i Antonia Pradés, van conèixer la historia de les cooperatives de primera mà. Són veïnes dels barris dle Clot i Poble Nou, i en gairebé tots els casos, els seus pares erans socis de les cooperatives. Algunes d’elles van trebalar molts anys a les cooperatives. [Veure 2015Fotos Presentaciones Documental]
Durant l’any 2014 farem un documental amb les protagonistes, en els llocs de les cooperatives i entrevistaarem a alguns experts i expertes en aquest camp . Per què aquesta histria encara “oculta” es pugui conèixer als casals de barri, casal d’avis/avies, centres cívics i escoles del districte, etc. Podeu consultar el 2015Dossierdones cooperaives
Resultats de la recerça 2013-2014
Isabel Ponsá
Per desenvolupar la documentació participen en xarxes d’informació sobre aquest tema que han posat en marxa, l’associació FEM HISTORIA, el grup d’investigació de La CIUTAT INVISIBLE, el grup promotor de la cooperativa La Flor de Maig, així coml’obrador de la Sala Becket, que actualment tenen la seva seu al local de laCopoperativa Pau i Justicia. També ens ham fet costat els repsonsables de l’Arxiu del Poble Nou, i de la Fundació Roca i Galès.
Volem donar a conèixer a travès de la difussió continúa la història de les dones grans cooperativistes durant els anys 30 a 60 a San Martí. El producte final serà un breu resumen publicat en Pdf a la Web, que contingui tant les entrevistes, com el resultat de la reçerca i material i les fotogràfies, junt a els directoris dels llocs historics anomenats, tant els recuperats en l’actualitat, com els desaperescuts.
Sobre les cooperatives del Clot i el Poble Nou
Aquest projecte ens serveix per a conèixer i reconèixer l’aportació de les dones a la historia del desenvolupament dels barris del nostre districte…
Tant el Clot , como el Poble Nou ( i per excel.lència, el segón, molt més fabril que el primer) va tenir una rica i diversa historia cooperativista. Cal Tenir en compte que gairebé fins els anys 50 encara quedaven camps de conrreu entre el Clot i La Verneda ( sobre tot en la zona que es coneix com El Clot de la Mel).
Però el Poble Nou, per la seva banda, sempre ha sigut un bressol de la cooperació social i de l’associacionisme dels traballadors. Un autèntic viver d’experiències d’autoorganització de la classe treballadora, i dels veïns de la zona. De societats d’oficis i suport mutu a ateneus, sindicats, mútues, escoles racionalistes, corals, grups esperantistes i excursionistes. I també, com no, de cooperatives de consum.
Tant sols des de 1870 fins a 1939 hi arrelaren fins a una vintena, amb noms com La Magnòlia, La Fraternitat, etc, que encara ressonen a la memòria col.lectiva. En la cantonada de Punt de partida, cantonada entre Pallars i Maria Aguiló ja havia una cooperativa de consum l’Unio del Poblenou, ubicada a l’actual CSA La Teixidora. Cal tenir en compte que la Cooperativa La Flor de Maig que havia estat fundada al 1890, als principis de segle va adquirir molta notorietat, i va abrir nous locals a altres llocs de la Ciutat del Poble Nou , a Barcelona (Sants), a Can Antunez i a la Sagrera (six llocals). Tambè van a comprar uns grans terrenys de Cerdanyola, amb granja, escola de formació, camp d’esports i lloc de relax, que ara per ara administra la Diputació de Barcelona.
La Flor de Maig la més important
La Flor de Maig va ser la cooperativa més important, i la seva seu principal hi era a Carrer Doctor Trueta amb el passatge Bori. L’any 1977 va tornar a obrir, però com a Ateneu Popular Flor de Maig. Ara ha tornar a la seva activitat social mitjançant un quip de gestió, però la propietat de l’edifici segueix sent privada, per què als anys 50 , quan va ser liquidada com a cooperativa, a la junta de direcció s’havia instalat un grup de falangistes que amb l’excusa de que es devien diners, van vendre l’edifici a algu conegut representant de l’estraperlisme. I desprès va pasar per diferents mans. I sembla que tot es va fer segons la legalitat d’aquella epoca. Tot un patrimoni social va pasar a mans privades. I així continúa.
Segons van publicar en el document de conmemoració del 50 anys publicat el 10 de novembre de 1940, a l’any 1929 ja era la més important coooperativa de Catalunya, i comptava amb unes 3.200 socis , i sembla que tambè unes 5800 persones havien revut ajudes d’enfermetat. Al 1940 (segons aquest document) la cooperativa va celebrar una festa per les 50 anys de cooperació. Segons els document publicat, els promotors d’aquesta cooperativa es consideraven seguidors del sistema rochdalià de cooperació: “El sistema que que van iniciar els cooperadors de Rochdale, a França, – explicaven- s’ha extès per tota Europa i també a Catalunya, encara que de forma diferent i més tardana. Al Poble Nou es van unir 16 treballadors tonelers, i van ser el primers en donar-se compte del potencial que tenia unir els mons de la feina i del consum”. Encara que al principi les cooperativas les iniciaven un grup promotor- com en el cas de la Flor de Maig, aviat s’obrien a tots el
s sectors de la producció i tot tipus de consum”. Aquesta cooperativa, al igual que altres, per poder donar al seus socis preus competitives es va unir amb altres del mateix estil. En aquesta cas ho va fer al 1912, amb la “La Obrera Martinense” que hi era al Camp de l’Arpa, al carrer Muntanya 62.
La finca rústica de Can Marmona a Cerdanyola es va comprar al 1908, al principi amb funció de granja d’animals, per tenir producció propia. Al 1913 es van començar a construir habitacions de repòs per els associats en aques lloc al mig de la muntanya.
Al 1918 al unir-se amb La Formiga Obrera de Sants, la Flor de Maig també va tenir local al carrer Galileu, i va continuar obrint locals a altres llocs de la ciutat, com al 1924, que al fusionar-se amb “La Constancia Sagrerense”, i es va obrir una sucursal al carrer Marti Molins de la Sagrera.
Al 1925 la plantilla de personal de La Flor de Maig era ja de 120 persones. Cal remarcar que les coopertaives per oferir els millors preus la majoria es convertien en productores, i en les seves seus es fabricava el pa, es distribuien les carns provenints directament de la matança propia, i es feia reserves de pernils i emobtit. També es fabricaven sabates, roba, vestits, etc.
Del 1936 al 1940 moltes cooperatives van seguir oferint els seus serveis, i es van convertir en pont fonamentals de distribució durant la guerra, pero algunes van tancar les seves portes, durant el periode de guerra, per què no eren ben vistes per alguns sindicats, que sempre havien jutjat als seus treballadors com a previligiats, i després per el nou govern, que només mantenia a les que podia controlar directament, i el servien per al “racionament”.
La infraestructura i els recursos de la cooperativa van ser espectaculars: set sucursals, entre magatzems i despatxos per tota la ciutat oberts entre 1896 i 1918; una granja a Cerdanyola que crexia i crexia en rendiment, i els permetia l’adquisició directa de productes agrícoles i ramaders. Al 1904, s’hvia una mútua per als socis amb el nom d’Institució per a l’Auxili de la Vellesa i Impossibilitats del treball, pionera en l’oferiment de tot tipus de serveis mèdics i, fins i tot: Aquest servei mutual tambè va crèixer i al 1920 era d’accés familiar . S’havia creat un modern sistema de tocologia per a les dones. També s’habia instaurat l’ús d’una moneda pròpia, i tot el conjunt d’activitats culturals i educatives que acompanyaven sempre les cooperatives (biblioteques, aules pedagògiques, classes nocturnes per a adults, sales d’actes, teatres, cafès…)
Durant la seva existència aquesta cooperativa destacà per l’organització de tot tipus d’events culturals, per l’oferta educativa o per la capacitat mutualista. L’expansió es frenà a l’inici dels anys 30, quan els mals resultats econòmics provocaren el principi del declivi del projecte. Després del cop militar, en plena dictadura, entrà en franca decadència fins als anys 50, quan es malvengueren la majoria de propietats i desaparegué.
Dos mesos després de l’esclat de la Guerra Civil, es va crear la Unió de Cooperadors de Barcelona, i la Flor de Maig hi va aportar les cinc seus que li quedaven i la granja. Abolida aquesta organització amb la victòria del franquisme, la cooperativa va ser absorbida per la Central Nacional Sindical (CNS) i, poc a poc, desvallestada fins a la inanició. Va tancar l’any 1950.
El paper de les dones
Al pincipi eren el mateix socis els que s’encaregaven de la distribució i les compres, i els mateixos s’organizaven despres del seu treball i venien per torns, peró quan anaven creixent, van començar a contratar a treballadors, sobre tot dones, que precisament – i no s’ha pogut averiguar encara per què- no podien ser socies, a no ser que la junta d’homes donès un permis especial i el concedís el carnet a alguna dona vidúa. Les treballadores –per se- no podien figurar coma socies, però si gaudir del que oferia la cooperativa com a filles de…, o esposas de… Malgrat tot, i en la ultima etapa republicana, quan es van extendre les mutualitat, les dones van ser aceptades directament com integrants, i podien gaudir de serveis metges gratuits, inclus tocologia, comadrona i protecció a la infància fins la 2 anys. D’una forma u altra “elles “ portaven endavant les cooperatives sobre tot en els feines de cara al public o com caixeres. Cal tenir en compte que al 1929, la Flor de Maig va ser la primera cooperativa catalana que va acceptar l’estàtus de sòcia. Es van igualar així els drets dels homes i els de les dones.
Però al 1940 les coses havien canviat. Els republicans que havien sigut l’alma d’aquesta cooperativa, com d’altres havien sigut desplaçats –malgrat que les cooperatives havien procurat no pronunciar-se mai politicament- las juntas de direcció eren republicanes. En el document abans esmentat, sembla que els cooperativistes d’aquella etapa voliem donar molta importancia a les dones, posssiblement a les “noves dones”dones que ells ensalçaven. I al final d’aquest document els dediquen un espai amb el títol: “La mujer en la cooperativa”, en el que es diu. “En la historia de la cooperativa ocupen un lloc preminent les nostres col.laboradores anònimes, representades per la dona cooperativista. Sense elles no s’haguès arrivat a resultats tan profitosos. L’home personifica l’ideal, la dona l’acció”. I seguint amb una ideologia de ‘nou regimen’ s’explayen sobre el paper de les dones i les valorem a la seva manera: “La primera associació cooperativa va ser la llar, la familia, i ha sobreviscut gràcies a a les dones”. I a llavors, alaben la la seva precissió i la seva labor per animar la vida social i cultural. “Només cal situar-nos en alguna de les seccions de vendes amb què compten les sucursals per poder mesurar el grau de disciplina en què es mouen les nostres dones cooperativistes, en efectuar les seves operacions de canvi de moneda, cotitzacions dr aportació al capital social, compres, i liquidacions de caixa. En el fons d’aquesta conducta tan exemplar, creiem encertar al dir que comprenen perfectament la missió social que els està reservada per impulsar la cooperativa i que estan ben imposades en les seves pròpies virtuts”.
I per acabar aquest capitól escollint les paraules d’Isabel Segura, “Encara cal recuperar la presencia significativa que van tenir les dones, en el món del treball, l’associacionisme i el cooperativisme del segle XX”.
Altres cooperatives al Poble Nou
Cal destacar que les cooperatives eren molt més que llocs de consum, per què tenien una ampla vesant social. Gairebé totos els reglaments interns de les cooperatives aprovats per les asamblees aviat van incorporar pensions d’invalidesssa i vellesa pels socis, i es van a convertir en un referen t innovador, de l’assegurança social de la clase obrera.
Pau i Justícia, que va neixer a un local petit del carrer Almogàvars i quan va crèixer es va treslladar a tot un edifici del carrer Batista amb Pere IV. També va ser una cooperativa molt important i amb molts socis. I amb el pas del temps va sofrir molt entrebancs en la gestió i va continuar fins als anys 80. Creada informalment entre 1895 i 1897, es legalitzà oficialment el juny de 1905. Fou una de les cooperatives més actives i de les més recordades al barri. Tant per la seva longevitat; com per la diversitat associativa que oferia (quadre escènic, biblioteca, coral, grup d’escacs, excursionisme). Per la quantitat de persones associades (578 abans de la guerra, 1.250 a la dècada del 1960). Però sobretot, per la construcció d’alternatives en l’àmbit reproductiu com l’escola Pau i Justícia i el grup Civit d’habitatges cooperatius.
Maite Doñate Capallera, de 70 anys, va entrar a treballar d’una forma informal com aprenenta (sense contracte) a aquesta cooperativa als 13 anys. El seu pare estava a la junta, i no el va semblar gens bé: “ però no es podia negar –ens comentava – per què jo no volia estudiar, i va pensar que quan comproveixi la duressa de la feina i les hores que tania que estar en cansaria i tornaria a estudiar. Però a mi em va agradar molt. No m’importava estar tot el dia, i vaig aprenent a fer de tot, de caixera, venedora, responsable de secció, etc”. Desprès va deixar la feina quan va tenir els seus dos fills, i va tornar anys enrera, a finals dels anys 60, i ja era una altra cosa. “ però tant a la botiga, com a la cooperativa hi havia molt bon ambient. Alli estavem molta estona, havia teatre, lloc per a ballar i reunir-se, festes, etc. Tinc uns records molt macos”.
La seva última etapa als anys 70 va ser quan la gestió de la cooperativa la portava una organització política, el PSUC del Poble Nou, i s`havia convertir en una mena de “super”, encara que també es feien moltes activitats, “però la gent ja preferia comprar en altres llocs, i al final van tenir que tancar”, ens explica.
De la seva banda, Isabel i la seva germana Paquita Ponsá van treballar molts anys seguits a aquesta cooperativa, fins a mitjans del 60. I encara que no estaven casades, i el seu pare va morir quan elles eren jovenetes, van ser considerades com a socies, més que com empleades, que cobraven un sou fix. Amb la Maite Doñaque van visitar la cooperativa, ara en fase de restauració, i que ja funciona com l’Obrador, Escola de Teatre internacional de la Sala Becquett. “ Com podeu veure – es mostrava Doñate, l’edifici és tan gran que podia haver de tot; un local social inmens, teatre, biblioteca, i tota una part escola de nens i nenes del barri ( no només dels fiils o filles dles cooperativistes”. Pau i Justicia al igual que altres cooperatives feien obra social, i la més popular era l’ensenyament, i alguns locals es cedien o els usaven per ensenyar als més petits.
L’Econòmica del Poblenou, estava al carrer Taulat, 93, però ja no queda ningú vestigi o emprenta. Tot i desconèixer la data exacta, havia de ser força antiga, doncs el 1893 ja la formaven una quarantena d’associats. Al 1920 la societat comptava amb gairebé 200 membres, però atravessà problemes econòmics i fins i tot, estigué a punt de desaparèixer. Pogueren salvar la situació gràcies a l’adquisició d’uns terrenys a un preu raonable que els permeté adquirir una seu pròpia. A la planta baixa hi havia la botiga-despatx, el magatzem, un forn i una sala de matança. Al primer pis, una gran sala-cafè i un petit escenari. I al pis de dalt, la sala de juntes i la biblioteca. No se sap exactament les raons concretes, de la seva desaparició però cap el 1931 deixà d’existir.
El 1876 també va néixer L’Artesana, que es preocupava de que els productes d’artesania, i de alimentació de proximitat arrivesin a la clase treballador; mantenien obert un menjador per que cada dia els treballadors puguessin menjar a preu més econòmic, i organizaven actes de tipus cultural i social.
Documentació a Internet:
Memòria: http://memoriadelpoblenou.blogspot.com.es/search/label/Cooperatives
La Flor de Maig: http://ateneuflordemaig.wordpress.com/suports/
Historia: http://historiasdelpoblenou.blogspot.com.es/2012/03/la-cooperativa-la-flor-de-maig-un-poco.html
Inauguració: http://poblenou.org/Arran/index.php/ateneu-la-flor-de-maig/
Arxiu HIstoric: http://fotos.arxiuhistoricpoblenou.es/download/68595-3/Icaria0927-L_Ateneu_La_Flor_de_Maig.pdf
Premis Sant Martí a La Flor d emaig. http://www.youtube.com/watch?v=C8Wh4wWsrGg
Pau i Justicia, recorregut i vídeo inèdit http://antroperplejo.wordpress.com/2013/09/09/cooperativa-pau-i-justicia-del-poblenou/
Historia cooperatives: http://elultimoviajeaicaria.wordpress.com/tag/pau-i-justicia/