Cal analitzar el llenguatge dels culs, els pits, del cor i de les mans.

Tres cançons que al·ludeixen a parts del cos de les dones, i van des de la hipersexualització al sentiment. I segons  aquest article  publicat a The conversation, per  Lorena Pérez Hernández, Universidad de La Rioja  , cal anar més enllà de les imatges de les actuacions al Benidorm Fest. Segons aquesta professora de Filologia anglesa de la Rioja, les tres cançons finalistes del Benidorm Fest més populars ofereixen tres representacions molt diverses de la dona i un excel·lent material per a entendre com el llenguatge pot dirigir el nostre pensament cap a una determinada realitat de les moltes que conformen el món o, fins i tot, crear nous mons possibles. Una anàlisi de les seves lletres entorn de diversos conceptes clau de la lingüística cognitiva –metàfora, metonímia i marcs conceptuals– pot ajudar-nos també a comprendre les reaccions tan viscerals que ha despertat el resultat final del festival.

“¿Què es el ”boom boom“ de la cançò ganadora?”, vaig preguntar a la meva filla adolescent. “Quines  tonteries preguntes, mamà. Doncs un cul”. No obstant això, el diccionario de la RAE no recull “darrere” com a significat de “boom boom”. Tampoc en anglès, d’on hem pres la paraula, té aquest significat entre les accepcions incloses en el Cambridge Dictionary. La lingüística cognitiva explica que “boom boom” s’entén amb el sentit de “cul” gràcies a una metonímia situacional.

La paraula “metonímia” sorgeix de la unió de dos vocables grecs: μετ– (meta-) o “més enllà”, i ονομαζειν (onomazein) que significa “nomenar”, és a dir, “donar un altre nom”. Aquest nou nom es pren d’algun element que forma part del mateix domini conceptual de l’objecte que es pretén canviar de nom. Tots tenim al cap escenes en les quals una persona balla al ritme d’un so del tipus “boom boom” movent el seu darrere compassadament. Metonímia: la part per la part. Prenem un element d’aquesta situació (el “boom boom”) per a referir-nos a un altre element de la mateixa escena (el cul que es mou al seu ritme) : Mireu Youtube .

Continuo analitzant la paraula amb la meva filla. “I com t’imagines aquest darrere?”. “Gran, immens”, contesta, dibuixant dos cercles en l’aire amb les seves mans. La majoria dels parlants estaria d’acord amb la seva interpretació. De nou, res en el significat de la paraula “boom boom” inclou el concepte de grandària. El simbolisme fonètic, no obstant això, ens va revelar fa ja temps que els sons també signifiquen. Vocals com [o], [o] i [a] activen en la nostra ment objectes grans, mentre que unes altres com [e] o [i] ens fan pensar en coses petites. Per descomptat no és el mateix “el meu boom boom” que “el meu biim biim”.

Tenim així una cançó que evoca, mitjançant una extensió metonímica i una petita dosi de simbolisme fonètic, un gran cul femení. Fins aquí no hi hauria res molt diferent de la lletra de la cançó que va quedar en segon lloc, que es refereix a una altra part de l’anatomia femenina, en aquest cas de manera literal (les tetas), o de la tercera, que posa el focus a les mans i el cor. El que ha exaltat a molta gent no és la imatge d’un gran posterior movent-se al ritme de la música, sinó el fet que aquest cul, de nou mitjançant una metonímia o sinècdoque (la part pel tot en aquest cas), representa a una dona l’èxit de la qual en la vida sembla dependre únicament de la seva hipersexualització.

Continuar llegint a Món Comunicació.

[Aquest artícle va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeix l’ original.
*Foto de portada Rigoberta Bendini en RTVE.]