Cal valorar la seva feina professional o familiar i que es sentin acompanyades
La Covid-19 va fer aflorar les condicions laborals precàries de moltes treballadores del tercer sector, a més del servei de cura familiar, que ha sigut essencial durant tota la pandèmia, així ho explica l’article d’Augusto Magaña per a Social.cat
Les persones cuidadores que treballen al tercer sector han sigut essencials des de l’inici de la pandèmia. La crisi social i sanitària generada per la Covid-19 ha posat en tensió els serveis d’atenció a les persones més vulnerables, una sobrecàrrega de feina que sovint ha recaigut sobre els i les professionals del sector. Des dels sindicats, critiquen que, amb les ajudes que s’han donat des de les administracions, s’han ampliat els serveis d’atenció, però en cap cas s’han millorat les condicions salarials i laborals dels treballadors (…)
Durant els mesos de confinament domiciliar per la pandèmia, els més de 100.000 treballadors i treballadores del tercer sector a Catalunya van haver de doblar torns amb horaris extenuants i molts cops van haver de quedar-se a dormir als centres de treball. Ara, dos anys després de l’inici de l’estat d’emergència, els sindicats denuncien que, si aquests serveis d’atenció a les persones en situació vulnerable s’han mantingut oberts al llarg de tota la crisi sanitària, ha sigut únicament gràcies a la implicació dels i les professionals. “Qui té cura dels cuidadors? En realitat si funciona un recurs, funciona sempre per implicació personal nostra, perquè fem hores de més i ens impliquem més del que ens hem d’implicar”, es queixa el responsable d’Acció Social a UGT-Serveis Públics, Antonio Gutiérrez. [+info a Social.cat]
I què pasa amb servei d’atenció familiar?
Tenir cura d’un familiar, amic o amiga, o veí o veïna en situació de dependència és una tasca no burocratitzada ni professionalitzada que es produeix en l’àmbit privat domèstic.
S’anomena cuidador o cuidadora informal o no professional, o curador o curadora aquell familiar o aquella persona que atén de forma continuada una persona en situació de dependència i amb la qual està vinculada afectivament. I que dedica una gran part del seu temps, mesurat en hores per dia, a tenir cura d’una persona dependent i que ha dut a terme les tasques pròpies de cuidadora almenys durant sis setmanes.
Foto Acte a l’Ateneu
Les persones amb grau de dependència reconegut segons la Llei 39/2006, poden optar per la prestació de cuidador/a de l’entorn familiar en el seu Pla Individual d’Atenció (PIA). En aquest cas, i entre d’altres, serà necessari que la persona cuidadora no professional sigui un familiar fins a tercer grau de parentiu i convisqui amb la persona en situació de dependència.
La responsabilitat de tenir cura d’una persona dependent pot ocasionar esgotament físic i emocional més o menys continuat. Per proporcionar a la persona amb dependència una atenció òptima és necessari que la persona cuidadora no professional mantingui el seu equilibri personal i rebi suport per desenvolupar la seva tasca en les millors condicions possibles.
Des del Departament es promouen diverses actuacions adreçades al suport físic i/o emocional i de caràcter formatiu per atendre les necessitats de les persones cuidadores no professionals.
Cal acudir al servei de suport, que duen a terme professionals especialitzats/des per atendre aquelles situacions que requereixen una atenció particular, oferint atenció, orientació, assessorament i formació als familiars cuidadors i altres cuidadors/es no professionals quan es troben en situacions de dificultat. [Consultar Drets Socials ]
Cal tenir en compte que la cura és un concepte molt ampli que engloba totes les activitats que es fan per donar resposta a les necessitats físiques, psicològiques i emocionals d’una o més persones tant en l’esfera privada com en l’esfera pública; però, per sobre de tot, la cura és una activitat que unes persones duen a terme vers unes altres persones.
VilaVeina; Xarxa de Proximitar per afavorir les cures
Com vam comentar a l’article a santmartiambveudedona.cat, de presentació de Vila Veina, al mes de maig, l’Ajuntament va posar en marxa un pla pilot, per a posar les cures al centre de la vida i va crear una xarxa de cures comunitària i de proximitat amb petites unitats als barris per connectar professionals especialitzats, les persones que reben atenció i la ciutadania de cada territori. Aquest nou projecte d’innovació social pioner a Europa —que es va començar a desplegar aquest mes ja compta amb quatre oficines als barris de Vilapicina i la Torre Llobeta, el Congrés i els Indians, Provençals del Poblenou i la Marina. Consultar article a santmartiambveudedona.cat (maig).
Cal tenir en compte també la iniciativa de Barcelona Cuida, un centre pioner que vol donar visibilitat a tots els recursos existents a la ciutat en l’àmbit de la cura i posar-los a l’abast de tothom. Vol ser un espai de referència per facilitar la informació a la ciutadania sobre tots els serveis i els recursos del territori, i promoure l’intercanvi i el treball en xarxa dels dispositius.
+ INFO
Consutar l’interessant article a Consumer (Mireu la foto de portada).
Servei d’informació sobre cures persones depenents CCOO. Consultar info
Mireu Fem Salut:
