Raimunda Pámpols: Pluja de Premis a la Pizarra de Raimunda
Avui que els rituals moltes vegades són oblidats. Aquest acte que durant deu anys s’ha anat celebrant, ha adquirit la categoria de ritual que enalteix a les persones amb idees i projectes potencien la igualtat de tots a ser feliços.
No vull començar el meu relat parlant de la pluja torrencial que des de primera hora queia sobre la ciutat, vaticinant que repercutiria en l’assistència a l’acte del lliurament dels Premis dels Col·laboradors.
Ni de la sala on s’efectuaria l’acte, decorosament arreglada, estovalles artesanals, delicats rams de flors, i en un lloc especial la presència gràcil i daurada dels premis que esperaven expectants el seu destí …
Vull manifestar la meva sorpresa davant la puntualitat de l’arribada del públic que de mica en mica va omplir a vessar la sala, el Sr Regidor del Districte de Sant Martí Francesc Narváez, consellers, Conselleres, que amb la seva presència demostraven el seu interès i suport cap a les persones , als seus objectius i il·lusions.
Es va iniciar l’acte premiant als col·laboradors que durant deu anys desinteressadament han participat en el projecte de la Pissarra de Raimunda
A continuació es va donar pas al lliurament de premis als projectes guanyadors: un a un han anat desfilant les persones que han destacat per la seva tasca solidària. Projectes dirigits a l’ajuda a les dones, als nens, a les malalties, a la capacitat de lluita contra les adversitats …
L’explicació viva, l’èmfasi i l’entusiasme que cada persona posava en l’exposició del seu projecte, ho feien viu i real.
Un cúmul d’emocions va saltar a l’escenari.
Em vaig sentir orgullosa i agraïda de poder ser-hi, i pensar que l’esforç, el treball i l’amor sorgien d’una manera espontània i donaven fe que les persones són les que milloren la societat.
Vull donar les gràcies a la Pissarra de Raimunda i a totes les persones que han participat en aquest acte.
Transcric per acabar aquesta reflexió amb un pensament de T. de Calcuta que
Crec reflecteix l’esperit de les Pissarres.
“Nosaltres sentim el que estem fent que és només una gota en l’oceà.
Però l’oceà no estaria tan ple si no existís aquesta gota. ”
Raimunda Pàmpols
(podeu trobar aquesta nota en castellà a La Pizarra)
