Amb gran sorpresa i vergonya ens assabentem per la premsa que no va poder fallar el Premi Nacional de cinema perquè el jurat no complia amb els requisits d’igualtat requerits: Faltaven dones. En un món on realment existís la igualtat, on les dones no estiguessin relegades a un segon, tercer o últim pla, o simplement a no existir, una situació així mai s’hauria produït. No obstant això s’ha produït perquè el nostre món, i ja no diguem el del cinema o la televisió, discrimina dia sí i dia també a la dona. No es tracta només dels arquetips que diàriament ens venen a la televisió, ni de la tradicional diferència de tracte en els nus cinematogràfics, i de tantes i tantes coses més, es tracta, senzillament, que s’amaga deliberadament a les dones quan passen dels quaranta i llargs, se les fa deixar d’existir. Han de ser apetitoses sexualment o, simplement, no ser(…). [Article en castellà de Carlos Olalla en La Placenta del universo. Continuar Llegint]
