Està escrita per la periodista Maria Favà, molt vinculada al barri des de sempre.
Es va presentar el dilluns 14 de novembre a la seu de l’entitat, a l’escenari la van acompanyar el president actual de L’Aliança, Manel Grau, i el president de l’Arxiu Històric del Poblenou, Jordi Fossas. També es va projectar un vídeo sobre el llibre i la història de l’entitat. Posteriorment va tenir lloc un debat als assistents a l’acte, que van fer preguntes i va aportar dades i anècdotes al que va explicar l’autora, sobre la publicació.
El llibre publicat per l’Ajuntament de Barcelona, celebra el 150è aniversari del Casino L’Aliança del Poblenou i explica com es va créixer l’entitat des dels seus inicis fins ara, formant part de la història de la ciutat de Barcelona. Una crònica amena i propera que aprofundeix en la trajectòria de la prestigiosa institució, però que també repassa la història del desenvolupament del Poblenou, en la que ha estat integrada des del principi.
L’Aliança és una entitat pionera que va néixer en 1869 en un dels anys més convulsos del segle XIX i que ha aconseguit sobreviure a etapes molt dures, en què resultava molt difícil mantenir econòmicament la institució, però va arribar molt activa al segle XXI. Va complir els 150 anys en 2019, any que l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la ciutat, i es van fer diverses actes de celebració.
Malgrat que durant el franquisme, l’Aliança es considerava un lloc de la burgesia, “Els seus inicis, van ser modestos. – explica Maria Favà_Nomes cal veure com eren els primers locals i els butlletins. Podem dir que era lloc de reunió de la petita burgesia a partir dels anys 50 del segle XX. Els grans industrials del barri -com el Ribera Rovira, Girona, Ricart,..- mai es van acostar per L’Aliança. Les botigues -com Coral, Balius, L’Africana, la Pubilla del Taulat, Massaguer, Sala,…- si que participaven en la institució i sovint van haver de fer de mecenes quan la casa tenia problemes econòmics” Cal tenir en compte que l’entitat va ser pionera en posar en marxa iniciatives solidàries quan els poders públics no les preveien. Va fundar una de les primeres caixes d’estalvis privada, una mutualitat per a socórrer a les persones sòcies en cas de malaltia, atur o mort; unes escoles diürnes i nocturnes per a la infància i els adults; la primera biblioteca del barri i, a més, va instaurar els premis dels Jocs Florals, entre altres iniciatives de tipus caritatiu.
A poc a poc es va convertir en una entitat més popular i integrada al barri, va impulsar i participar en una coordinadora clandestina d’entitats per a reivindicar millores per al barri, es va oposar a l’annexió del municipi de Sant Martí a la gran Barcelona i va lluitar i ja als anys 70 va contribuir en la lluita contra el Pla de la Ribera, de Porcioles, que volia fer desaparèixer la part del poble nou més propera al mar, inclosa l’Aliança, per construir una sort de Copacabana.
I gairebé des del principi, i oficialment l’entitat sempre ha sigut una institució «recreativa i cultural» mantinguda pels seus associats, que organitzava balls, obres de teatre i sarsueles, i representaven els recitals dels Cors Clavé, practicava esports i es cantaven caramelles i cançons tradicionals catalanes, malgrat que només es va significar com a catalanista en la seva primera etapa. Va néixer i créixer com una institució conservadora que practicava la caritat cristiana.
L’autora del llibre és la periodista, Maria Favà Compta, especialista en la informació de Barcelona. Va treballar en el Diari de Barcelona, Tele/eXpres i va ser una de les fundadores del diari Avui. Ha estat sempre molt vinculada al barri del Poblenou, on va començar a escriure en la revista 4 Cantons i actualment és membre de l’Arxiu Històric del barri i editora de la revista Icària. Ha escrit dos llibres sobre Barcelona i ha participat en diverses publicacions col·lectives sobre la ciutat.
La publicació ve farcida de fotografies d’arxiu que il·lustren moltes de les activitats que el Casino ha organitzat durant els seus 150 anys d’existència.
Entre les preguntes que va sorgir de la sala, i cal destacar com anècdota sobre el nom de “Casino”, perquè al barri encara s’anomena popularment així: “Anem al Casino” , es diu, malgrat que l’espai mai va ser un casino, però sí que en diversos períodes es feia jocs de cartes i bingo, malgrat que aquestes activitats al no estar legalitzades van durar poc, però fa poc temps encara acudien “turistes despistats”, per a jugar a Ia ruleta.
D’altra banda, a la presentació es va parlar de la trajectòria conservadora de les diferents juntes de l’entitat, que continua liderada en la seva majoria per homes, socis, persones reconegudes que fa molts anys porten a una entitat, que sempre ha volgut estar oberta al barri, però a la que les dones es van poder afiliar fins als anys 90, malgrat que el seu treball voluntari sempre ha estat al darrere de les activitats que s’han realitzat. Des de fa anys s’han recuperat activitats tradicionals, com els balls, la coral, el teatre, i altres. Però cal tenir en compte que el ball no ha deixat de fer-se mai. L’espai de l’Aliança any darrere any ha adquirit molt prestigi, i se continua llogant per a estrenes de teatre, concerts de diversos tipus de música i presentacions diverses.
Per exemple durant aquest hivern 2022, i en 2023 se continuen fent festes de swing, concerts, operes, sarsueles i gales líriques, com la d’A ritme de Vals, el 16 de desembre, una celebració nadalenca que sempre és ben acollida. Mireu Programació a la Web del L’Aliança:
Mireu +info a Ajuntament de Barcelona (Sant Martí).
L’exemplar està a la Librería de l’Ajuntament , i ja està disponible per a la venda en altres llibreries del Poblenou, com Etcétera.
Fotos: Presentació Llibre: Vicenç Cervera Garcia.
Arxiu Històric PoblenOu, Arxiu Sant Martí i l’Aliança.
Foto de Maria Favà de Pepe Encinas..
Consultar a Youtube, l’entrevista sobre els 150 anys feta a Manu Grau.
